Ja ho veuen

2008-11-07T23:47:00.003+01:00

Amb aquest post acabo el Ja Ho Veuen. Suposo que alguns ja ho suposaveu. Moltes gràcies a tots els que m'heu llegit i comentat. Està clar que tard o d'hora... tornaré! Fins aviat!

Festa Erasmus

2008-10-26T22:05:00.004+01:00

El Periódico de Catalunya, divendres 26 d'octubre. Sota el titular El PSC fa autocrítica del model de desenvolupament de BCN apareix aquesta foto que, certament, no guanyarà el Pullitzer d'aquest any. Atenció al peu de foto: Carles Martí, amb corbata, ahir a la nit en una festa que l'Ajuntament va oferir als Erasmus.

Observant la foto, la meva ment genera automàticament tres dubtes:

Parets blaves i grogues. La festa es va celebrar a l'Ikea Montigalà?
Qui és el senyor de la dreta amb cara d'argentí?
Què estan mirant amb tanta atenció?

La tercera és fàcil de contestar. No miren res. Estan a una festa Erasmus, així que assumeixo que cadascú porta a la sang dos tetrabricks de Sangria Don Simón com a mínim.

L'amic de l'esquerra intenta mantenir el tipus creuant els braços i apretant els morros; la coneguda posse "jo controlo". És la fase més tardana de l'acohol, quan el teu cervell t'alerta que estàs fent el ridícul i intentas dissimular el teu estat lamentable. La corbata deslligada el delata.

En canvi, el senyor de la dreta amb cara d'argentí, que anomenarem Diego Armando, es troba en ple subidón. Per això té els ulls tan oberts que gairebé li cauen a terra. Alucina perquè el terra es mou. És el que es coneix popularment com a expressió "yo lo flipo".

El tren pinxo

2008-09-29T14:41:00.000+02:00

L’altre dia, mentre llegia Neruda, reflexionava sobre la societat moderna. Estic preocupat. Què estem ensenyant als nostres fills? A les noves generacions? Sí, estic parlant de la cançó popular El Tren Pinxo de Banyoles.

El tren pinxo de Banyoles,
És el més bonic que hi ha.
Fet de llaunes i cassoles,
I barrets de capellà.

Un tren de merda, diguem-ho clar. Llaunes, cassoles i barrets de capellà. Per la descripció podria ser un tren de rodalies Renfe. Però la cosa no acaba aquí. Atenció a la següent estrofa.

Quan se’n puja una pujada,
Ja s’atura a mig camí.
Dóna temps al maquinista
D’anar a beure un got de vi.

No en tenim prou amb el pèssim estat del tren Pinxo. A sobre, el maquinista és alcohòlic i atura el tren per veure vi. La DGT pot gastar tots els milions que vulgui en campanyes de prevenció que, mentre cançons com aquesta estiguin a les nostres escoles, els nens seguiran agafant el cotxe beguts.

Declaracions d’última hora del conductor del tren Pinxo: “Las copas de vino que yo tengo o no tengo que beber, déjame que las beba tranquilo mientras no ponga en riesgo a nadie ni haga daño a los demás” J.M.A.

Tres dades sobre cotxes

2008-09-24T16:09:00.001+02:00

Parlem de cotxes. Tres dades bàsiques i prou.

1. Utilitat de l’alarma del cotxe: despertar tots els veïns el diumenge a les 7 del matí. L’amo l’aparca a Plaça Universitat però viu al Born. És impossible que la senti a no ser que tingui l’oïda d’un linx ibèric. Si la sentís, la seva utilitat seria mínima ja que en el temps de despertar-se, vestir-se i baixar, el lladre ja hauria creuat la duana de Mèxic.

2. La degradació humana no té límits. Em refereixo als cartells enganxats al vidre posterior que diuen en Times New Roman majúscules ME VENDEN, en comptes d’utilitzar l’habitual EN VENDA. Me venden... Com si el cotxe parlés i hagués escrit el cartell. Ni el coche fantástico escriuria Me Venden. Fins i tot ell sap que és ridícul. Fa fugir als possibles compradors i atrau als bàndals que rebenten vidres.

3. Ja n'hi ha prou de subestimar als lladres. També tenen el seu cervell. Un cop t’han obert el cotxe i veuen que a la ràdio li falta la carcassa, el primer que faran serà obrir la guantera i trobar-la. Pensa un lloc millor per guardar-la.

Escenes eliminades

2008-09-22T14:35:00.003+02:00

Gràcies als meus contactes, he aconseguit filtrar algunes escenes eliminades de la pel·lícula Vicky Cristina Barcelona, censurades per l'Ajuntament.

1. Scarlet perd 50 euros jugant als trileros de les Rambles.

2. Bardem compra dues llaunes de cervesa per tres euros a un pakistanès de la Plaça Reial.

3. Bardem no pot llançar la llauna a la paperera perquè està plena i la deixa a terra.

4. Penélope Cruz i Bardem sopen al Burger King de la Illa i no recullen la safata de la taula.

Esperança de vida

2008-09-17T01:56:00.002+02:00

El concepte esperança de vida està mal utilitzat. Fa temps que ho penso. Que la mitjana de mort dels homes espanyols sigui als 84 anys no significa que aquesta sigui la nostra esperança de vida. Jo, per exemple, espero viure menys. Estaria bé que, quan parléssim d’esperança de vida, diguessin el que la gent espera viure de mitjana. Així les dades serien més útils i coneixeríem l’humor de cada país. Itàlia, 128 anys. Gent optimista. Finlàndia, 78,50. Gent realista. Quins estudis tenen allà dalt! Fantàstic. Són els millors. Go Finland! (Un dels meus somnis és veure una competició nens finlandesos contra els nens del programa Sabes Más Que Un Niño de Primaria).

Quan era petit i sentia aquestes dades, m’ho plantejava de la següent manera: si visc a Rússia, que l’esperança és de 67 anys, quan en faci 66 marxo a Espanya que és de 84 i visc 17 anys més. La estratègia perfecte. Sempre ho dic, de petit era més intel·ligent que ara.

El cas és que amb el temps em vaig adonar que això no era possible. L’edat de mort no canvia encara que viatgis. Si la meva teoria fos veritat, si viatgessis a Zàmbia amb 40 anys, morires només aterrar a l’aeroport perquè l’esperança és de 39 anys. És més, si fessis un viatge llarg sobrevolant els països de l’Àfrica, moriries i reviuries sense parar. No és lògic. No seria bo per l’organisme.

Finalment, la visió pessimista. Endavant: "totes aquestes dades de l’esperança de vida no serveixen per res. Potser demà creues la Diagonal i t’atropella un camió de l’Àrea de Guissona." L’aportació del graciós que no fa gràcia: "i et tallen a trossos, t’envasen al buit i et venen." Amén.

Vendre bé

2008-09-08T15:24:00.002+02:00

A la vida, és bàsic saber vendre les coses. Per exemple, la Tienda en Casa fa anys que ven productes inútils amb una bona publicitat. “Hola, soy Catherin Rasklet y hoy vengo a presentarles este magnífico producto!” i t’ensenyen l’abans amb unes imatges en blanc i negre d’una senyora gorda que menja enciam amb cara de fàstic i el després, una noia prima mirant la televisió amb unes ventoses clavades a la panxa. I tu piques. Jo en tinc tres d’aparells d’aquests.

Tot això us ho explico per dir-vos que és molt important vendre bé les vostres vacances. Aquí us poso l’exemple d’un suposat viatge a Dublín.

VERSIÓ REAL: Vam estar donant voltes per Dublín dues hores fins trobar l’hotel, que era cèntric, però la decoració era del segle XII. Els llits semblaven de palla.
VERSIÓ PER EXPLICAR: Vam estar en un hotel molt cèntric i vam anar a tot arreu caminant.

VERSIÓ REAL: Va ploure tot el dia.
VERSIÓ PER EXPLICAR: No vam passar gens de calor.

VERSIÓ REAL: Al migdia vaig discutir amb la parella sobre on anàvem a dinar i no ens vam parlar fins al matí següent.
VERSIÓ PER EXPLICAR: No es menciona.

VERSIÓ REAL: Com no portàvem mapa, ens vam perdre varies vegades i vam caminar més que mai.
VERSIÓ PER EXPLICAR: Vam passejar molt i vam veure tot Dublín.

VERSIÓ REAL: Vam fer una visita guiada al Museu d’Història de Dublín que va ser llarga, cara i avorrida. Bàsicament vam perdre una tarda.
VERSIÓ PER EXPLICAR: Si algun dia vas, ves al Museu d’Història i fes una visita guiada. És molt interessant. A la Mercè i a mi ens va encantar.

PD: Retocar les imatges amb Photoshop abans d'ensenyar-les també és molt important.

Teletext

2008-09-05T15:25:00.003+02:00

L’espècie humana ha evolucionat al llarg dels anys. Abans, al paleolític inferior, els cotxes tenien rodes de pedra i el conductor havia d’arrossegar el vehicle amb els peus. O a l’època dels dinosaures, quan plovia, es mullaven perquè no van ser capaços d’inventar el paraigües o l’impermeable groc. Amb molt d’esforç, hem progressat i ho hem millorat tot. Tot excepte el Teletext. Hem aconseguit que al menjador de casa puguis tenir una pantalla de plasma més gran que la del Cinesa Diagonal i més fina que una T-10 (i amb home cinema, que en castella és hombre cine), però el Teletext segueix tenint pitjors gràfics que la Sega Mega Drive.

El teletext va ser inventat per putejar. La norma que segueix és senzilla, sempre comença a buscar a partir del número que demanes. Jo sóc addicte a la 150 de TV3 (esports). Arribo a casa i el poso. 150. Doncs bé, estic fart que sempre comenci a buscar a partir del 400 i pico. (401, 402, 403...) I jo, mirant com passen els números amb cara de burro. Per acabar-ho de rematar, quan poso el 700 per saber com quedarà el Barça (Tarot), comença a buscar a partir de 100. És desesperant. Comentar també que a televisión espanyola, els números van a la inversa, de més a menys. Per cert, quin logo més horrible han posat ara. Es veu que va ser el Uribarri, que ho va fer a casa amb Resplandor Exterior del Photoshop.

Tornem al teletext. La informació sol ser útil. Faré una prova, obriré la tele i posaré números a l’atzar, a veure que surt. Som-hi. 562.

¿Su banco le dice “no”? DINERO YA! Solucion con escritura y en 24 horas.
Veus que bé?! S’ha acabat la crisi. A veure, un altre número. 712.

Tarot Super Economico. Equipo de expertos en videncia y tarot.
Tot és informació imprescindible!

Ja per acabar, exigir un canvi de colors immediat. Colors que no et destrossin la vista si mires la tele a les fosques. Odio el vermell, el verd, el groc, el blau i el blanc teletext. Proposo el taronja pastel o el granate fosc.

Jocs Olímpics

2008-09-03T15:30:00.002+02:00

No voldria deixar passar l’oportunitat de parlar de les Olimpíades. Aquells que es lleven a les set del matí per veure les proves de tir amb arc... Ah! No els entendre mai. Hi ha esports que em costen de seguir. Un d’ells és el judo. Vaig estar seguint a San Miguel, la lluitadora espanyola, que no va fer honor al seu eslògan (allà on va, triomfa). Quan feia una clau, mai sabia qui l’estava fent. Les veia a totes dues estirades a terra, movent-se... I la puntuació? 11-8, 31-0... Com es compta això?

El hockey sobre gespa. La pilota es veu bé fins que entra a l’àrea. Aleshores desapareix i fins que no surt a fora o fan gol, no saps on és. La natació. Només localitzava al Phelps, no sabia contar els altres carrils. “Atención al carril 3” i jo mai sabia si era per dalt o per baix. Després estan els esports que, al meu parer, ho fan tots bé: els salts de potro, les anelles, la gimnàstica rítmica... Totes em semblen or, excepte els que cauen de genolls, clar. Després guanya el que a mi m’havia semblat vulgar. No ho entenc.

Proposo afegir nous esports per fer les olimpíades més entretingudes. Encertar la pròxima cançó que reproduirà un iPod quan està en aleatori, un esport molt difícil. Competició de Uno, el popular joc de cartes. Un Singstar també estaria molt bé. Carrera de patins de platja, amb el tobogan i tota la pesca. També es podria afegir alguna prova del Gran Prix, com la cursa sobre els troncs o el de les disfresses de bebè. També m’agradava molt aquella de la caputxeta i el llop, que havien de travessar per un cub ple de cordills. Uuuu! Que viene el lobo! I el llop es llençava de cap al laberint de cordes i li quedava el cap tort.

Enveja

2008-09-01T00:50:00.000+02:00

L’enveja post-vacacional és inevitable. Un dia qualsevol et trobes amb aquell amic que a etapes et cau bé i altres el mataries i et diu “Què has fet aquest estiu?”. No creguis que escolta el que respons. Només t’ho pregunta per contestar ell.

–He anat a Platja d’Aro – contestes.
–A sí? Doncs jo he anat a Tokio.
–I que tal?
–Molt bé. Molt guapo. Molt diferent. Gent a tot arreu. Tecnologia a punta pala...
–I al final no t’atabala tanta gent?

Dius tu, que has passat l’estiu dormint en un sac de dormir del càmping més barat de la Costa brava, que gairebé tenies alemanys dins la tenda de campanya. És normal que et vulguis enganyar quan el mig-amic t’explica les seves vacances perfectes. És per això que us faig una llista amb algunes propostes útils per desacreditar les vacances guays dels demés:

1. Val molts diners.
2. Masses hores d’avió.
3. A mi, a les vacances m’agrada estar tranquil i no fer res.
4. Un amic hi va anar i em va dir que era una merda.
5. A (nom de la ciutat) no se m’ha perdut res.
6. M’han dit que a (nom de la ciutat) es menja molt malament.
7. Ja t’entens amb l’idioma?

Amb això quedareu amb la consciència tranquil·la. El més important és creure’s que si has passat les vacances a Platja d’Aro és perquè has volgut. Tokio? Quina mandra, tu!

Vacances!

2008-07-22T13:27:00.000+02:00

Fins l'1 de setembre. Disfruteu els que pogueu!!

Renfe: rogamos empujen i tal

2008-07-03T01:05:00.003+02:00

Fa temps que veig que els trens indiquen la temperatura de l’exterior (la majoria de vegades incorrectament). El que no entenc és per què la segueixen mostrant als túnels. Quin interès té pels viatgers saber quina temperatura fa al túnel que va de Plaça Catalunya a Sants? Potser en temps d’avaries sí, perquè mai se sabia quan hauries de baixar. Sí amics, avui parlem dels trens de rodalies Renfe, que tenen els seients més incòmodes del planeta. A lo millor sóc jo que m’assec malament i se'm claven a la meitat de l’esquena.

Curiositats. Quan algú canvia de vagó, la porta sempre queda oberta. I va colpejant fins que algú se’n cansa i la tanca. Una altra dada. Proposo a Telecinco crear OT: Operación Tren. Allà podrien participar violinistes i acordionistes, guitarristes i cantants. El repertori clàssic: bésame mucho (una cançó creada per ser interpretada als metros) i Dime cuándo (cuándo cuándo). També podrien participar els que demanen: els que ho fan a crits i els que reparteixen la noteta i després la tornen a agafar. M’imagino el Risto: “¿tú te crees que con esa nota le vas a dar pena a alguien? ¡Que tengas suerte porque no te va a pagar ni Dios!”.

Més curiositats. El 80% de passatgers, davant la disjuntiva d’anar al pis d’amunt o el de baix, escullen el de dalt. “Esque té millors vistes...”. Enganyats! Després arriben els experimentats i es fan els xulos: diuen “jo sempre vaig a baix, que no hi ha ningú” amb la mateixa entonació que dirien “sóc el més llest del món”. Mentida. Si fossin tan llestos no anirien amb tren.

Sento si algun usuari habitual de Renfe esperava que tragués més suc del tema. Amb aquesta calor se’m desfà el cervell i no puc pensar correctament.

PD: A la foto, ens recorden que les dones que porten pilotes de futbol tenen prioritat per seure.

Preguntes trampa

2008-06-16T20:23:00.002+02:00

Vaig pel carrer i se m’acosta una senyora estrangera, probablement finlandesa, amb una carpeta als braços d’aquelles per fer enquestes. Em diu: “¿Quieres adoptar un niño?”. Suposo que volia dir ‘apadrinar’. La resposta va ser no. “¡¡¿¿No??!!”, em va contestar sorpresa, com si hagués rebutjat una torre a l’Avinguda Pearson. No, als meus 19 anys no em puc mantenir ni a mi mateix. La estratègia per entrar-me era dolenta. Hauria estat millor “et preocupa que els nens es morin de gana?”, tu dius que sí i ja t’han enganxat.

És com al Pizza Hut. Demanes una pizza i et diuen “¿quieres que te ponga extra de queso, para que quede más sabrosa?” Sempre caus en la trampa i dius que si. T’ho diu com un secret “oye, me caes bien. Te pondré más queso y ya verás que rico” i et convenç. Dir que no, sembla impossible. La senyora et diria “¿no quieres la pizza más sabrosa?” amb la mateixa entonació que diria “¿Eres tonto o que?”. I com diu Mediamarkt, Yo no soy tonto. El que no et diuen és que el ‘extra de queso’ te’l cobren a preu d’or.

Fins aquí el tema d’avui. Sé que no és gaire res, però volia demostrar que sóc viu. Dimecres acabo exàmens i tornaré!

Exàmens!

2008-06-05T12:42:00.003+02:00

Arriba l'època d'exàmens. Visca! Com estudiant, pots escollir entre anar a la biblioteca o quedar-te a casa. Jo opto per la segona perquè a les biblioteques em poso nerviós: tot de gent que bufa, carregada d'apunts i passa les pàgines frenèticament. Fan cara de 'suspendré' i si hi vas sovint, al final te l'encomanen. A més, si vas a la del teu barri, no pares de trobar-te coneguts i no estudies res. És clar que quedar-se a casa no és gaire millor...

Cada mitja hora, a la nevera buscant algo per menjar. Els exàmens són el pitjor enemic per l'operació bikini. Ja no et dic res si tens l'ordinador obert. Fotolog.com multiplica visites com mai. Potser per això últimament sempre surt Site Announcement. Cada cinc minuts, en busca d'una actualització o un nou comentari. No veieu que la gent no té temps per parlar!?! Per cert, que hi ha alguns que es connecten al messenger i posen al nick: estudiant. Llavors per què et connectes?

El meu mètode d'estudi és el següent: llegeixo les 5 primeres pàgines d'apunts i, com m'avorreixo, m'auto-convenço que és fàcil i ho faré més tard. A les sis, per exemple. Però com me'n recordo a les sis i quart, decideixo posar-me a les set. Però a les set em truca algú i... Vamos, que tampoc passa res si m'ho llegeixo al Ferrocarril, no? Si és mitja hora de trajecte!! No et dóna temps ni per llegir la meitat. Ho sé per experiència. I ho continuo fent. Què rebel! O que gilipolles... Aleshores, la meva ment diu: "Tranquil. És lògica. Si tens una mica de culturilla i saps enrotllar-te, ja està fet".

Sóc conscient que molts no llegiran aquest text perquè estan estudiant i no tenen cinc minuts lliures. I després suspenen. No ho entenc.

PD: La foto no té res a veure amb els exàmens, però fa gràcia.

Anar amb crosses

2008-06-02T21:04:00.004+02:00

Quan algú arriba en crosses a la classe, es converteix immediatament en el centre d’atenció. No tan per l’accident que ha tingut sinó per crosses en si. La gent es torna boja! Les agafen, fan quatre passes, les converteixen en escopetes, etc. Les crosses passen per les mans de tothom excepte per les del lesionat.

En realitat, a l’accidentat no li fa cap gràcia que li agafin les crosses. Està fart de carregar-les, només falta que arribi un idiota i li digui “Que guay! Muletes tiu!!”. És com si quan estàs amb la grip, vingués algú i et digués “Com mola la grip!” i es fotés tots els teus Frenadols i Gelocatils. Accepto que la comparació no és la millor.

Després estan aquells que enrotllen els mànecs de les crosses amb un esparadrap. Un esparadrap que en origen era blanc i amb el temps la gent pensa que és dels marrons. Això és Crossa Tunning! No sé què esperen per fer una fira a Montjuïc. Crosses amb neons blaus a la base, crosses amb alerons, crosses amb el logo de El niño o el burro català...

Ja per acabar, aclarir que estic perfectament bé i no tinc cap lesió. És simplement un tema més per tractar al blog.

Ronaldinho també vol provar-les!! Però no són del Messi, són del Marc Crosses.

Tres temes

2008-05-29T23:06:00.003+02:00

1. Els parcs infantils són dissenyats per psicòpates. Com sinó s'expliquen aquelles teranyines de cordes, aquells ponts de fustes que trontollen per tot arreu... M'imagino al boig dibuixant-ho en un Din A3: "Y cuando el niño pase por la cuerda y ponga mal el pie... ZAS! ¡Quedará atrapado para siempre! ¡JAJAJAJA!". Els psicòpates parlen en castellà, això ho sap tothom. Com els lladres. A mi mai m'ha atracat algú dient-me "Si us plau, series tan amable de donar-me tot el que tinguis?". És una pena perquè en català, jo ho donaria tot amb molt de gust. Em robarien igual, però content.

2. A prop de casa meva, hi ha una botiga de làmpares. Òbviament, venen làmpares (la gran majoria són horroroses), bombetes i calculadores. Mai he entès per què venen calculadores. Cada mati hi passo per davant i em faig la mateixa pregunta: qui coi compra una làmpara? Les del meu menjador fa 10 anys que les tinc. Suposo que a tothom li deu passar més o menys el mateix. No entenc com poden fer negoci. Ara que penso, pitjor ho tenen els de la botiga de portes. Qui compra una porta? Gent que renova el pis. Clar! La gent que renova el pis també compra làmpares lletges. Conclusió: els venedors de làmpares i portes tenen el mateix target.

3. La gent que somriu als nens i als gossos. Van pel carrer, veuen un cotxet de nen i el miren somrient i fent Ooooh! amb expressió idiota. Com si no n'haguessin vist mai cap. Alucinen. "Oooh, quina persona més petita" deuen pensar. La mateixa situació al metro. Els fan cares, els treuen la llengua... Vergonya aliena, aquesta és la paraula. Més tard troben un gos i també els fa gràcia. I el toquen, com si fos seu! Per què toquen el gos i el nen no? Si són pràcticament el mateix!

Eurovisión

2008-05-26T18:45:00.005+02:00

No entenc per què TVE va retransmetre Eurovisión. Però si estava clar qui guanyava! Ho havia dit Pitoniso Uribarri. Per què no el fem president d’Espanya? O creem una religió al seu voltant, amb ell com a déu únic i omnipotent. Victor Amela i Marius Carol podrien ser els apòstols. Són persones que tot ho saben i sempre tenen raó. Éssers exemplars de la raça humana.

Uribarri, com sempre, cantava els resultats abans de temps. "Y ahora Polonia dara doce puntos a Letonia", "Twelve points go to... Latvia!" (Letonia i Latvia són el mateix país). La gala no va tenir cap emoció. És com si a la final de Champions, en Joan Maria Pou hagués dit: “Ara dintre d’un minut entrarà Belletti i marcarà el gol de la victòria, a passe de Larsson” i quan hagués marcat, en comptes de celebrar-ho, hagués cridat: “Estava clar! Ja ho havia dit jo!!”. Que a Eurovisión es votin entre els països de l’est fa ràbia. Hi ha països que no sé ni on són. Andorra, per exemple.

Després va sortir Raffaella Carrà presentant el post-eurovisión. TVE hauria d’intentar agafar presentadors que parlessin l’idioma mínimament bé. Pel nivell, podria haver presentat Louis Van Gaal. És com si Aznar presentés els Oscars a la CBS. Van muntar un debat dels que jo en dic de-water (WC). Només sortia gent amargada que encara pensa que a Eurovisión es veu la millor música del planeta. Fent zapping vaig acabar a La Noria, on una senyora amb nom de botiga de medicina alternativa (Remedios Amaya), que va fer 0 punts, lamentava la imatge que havia donat Espanya. Que es presenti ella un altre cop l’any que ve, que potser riurem més que amb el Chikichiki.

Temperatures

2008-05-19T12:35:00.000+02:00

Estem en una etapa de dubtes metereològics. En una mateixa parada d'autobús pots trobar un noi amb màniga curta i xancletes i, al seu costat, un senyor amb abric. Quan pel matí decideixes què et posaràs, has de partir de la base que t'equivocaràs segur. Si agafes la jaqueta, la carregaràs tot el dia amunt i avall, i si et decideixes per la T-Shirt (que cool queda dir paraules en anglès) et pelaràs de fred com em passa a mi ara mateix a la sala d'ordinadors de la meva facultat.

El paradís de l'aire condicionat a tope és el cinema. La meva mare repeteix sempre la mateixa frase quan marxo al cine: "agafa un abric que passaràs fred!", com si en comptes d'anar al Cinesa Diagonal anés a escalar l'Aneto. I té raó. Qui collons controla la temperatura dels cinemes? Big Foot? Allà no s'hi pot estar! Comparat amb el cine, als establiment de La Sirena fa una calor horrorosa.

Parlem del jersei. Què has de fer quan fa calor i no el vols portar posat? Tens diverses opcions. Lligar-te'l a la cintura. Dintre de lligar-te'l a la cintura dues opcions més; passar la samarreta per sobre o per sota. Si passes la samarreta per sota del nus, tens una pinta desastrosa. És com si portessis una ronyonera (gràcies a déu, peça de roba en vies d'extinció). En canvi, si decideixes passar la samarreta per sobre del nus, es crea un bulto molt estrany que fa molt mal efecte (sobretot en el cas dels homes). Una bona opció és carregar l'abric a l'hombro, com si desfilessis per la passarel·la Gaudí.

Jo opto per pelar-me de fred, com ara. No pararà mai aquest aire condicionat de la sala d'ordinadors? Debem estar a -5 graus. Estic a punt d'acabar com Walt Disney.

Màquines que parlen

2008-05-16T14:34:00.003+02:00

Tinc la teoria que les màquines expenedores de bitllets de metro fabriquen les monedes de dos euros. Déu no ho vulgui que et vegis obligat a comprar un senzill amb un bitllet de 20. T’emportaràs a casa ni més ni menys que 9 monedes de dos, la qual cosa engreixarà la teva cartera considerablement i farà que els pantalons et caiguin tot el dia. Els cinturons moderns no estan preparats per aguantar aquest pes.

Una pregunta que em faig ara: els programadors d’aquestes màquines són sords? No s’han adonat del soroll que fa quan selecciones una operació? KLONK! Jo passo vergonya. Aquella veu acaramelada que surt dels altaveus... "Triï una operació!" Sempre he odiat les màquines que parlen. Com a les gasolineres. "Ha elegido Sin Plomo 97!" Gràcies per la informació, maca. O els ascensors. "Ascensor Puja!" Sí, ja ho veig als numerets de la pantalla. Realment és necessari? Jo, com sóc educat, converso amb elles i la gent em mira raro. No saben que aquesta és una de les experiències més gratificants en la vida d'un home.

Jo imagino aquestes noies a la seva vida quotidiana. Quan el marit arriba a casa, ella "Triï el sabor de la pizza!" I el marit, que també treballa al metro, "Pròxima parada, Rocafort!". O la noia del GPS. Tu li preguntes "Perdona Marta, on és el lavabo?". I la Marta: “A cinc metres, giri a la dreta i, després, quedis a la dreta”. Mantenir relacions sexuals amb la veu de l’ascensor deu ser d’allò més avorrit: "ascensor puja, ascensor baixa, ascensor puja, ascensor baixa". Depèn de com acabi la cosa et diu "Quarta planta" o "Sòtan primer".

Em sembla que ja no tinc res més a dir sobre les màquines que parlen. Em callo i prou, oi que si Rufus?

Els peatges

2008-05-13T21:37:00.002+02:00

Els peatges són una cosa típica de Catalunya. Juntament amb la Torre de Collserola i la Torre Agbar, són l'obra arquitectònica que més m'agrada. M'expliquen els meus pares que un dia pagant a un peatge, quan era petit, els vaig dir "el senyor del peatge deu tenir molts diners, no? Tothom li paga!". Aquí és on es demostra que sempre he estat llest. Amb només disset anys vaig fer aquesta observació!

S’ha de diferenciar el Manual (Manuel, com deia m’ha germana quan era petita. Som una família de llestos) i l’Automàtic. El Manual sempre m’ha donat molt mal rotllo. Mai saps per on et passa la targeta aquell home. Realment treballar en un peatge deu ser ben avorrit. Aquella gent ha d’estar encuriosida pel que hi ha més enllà del peatge, perquè ells van cada matí però no el travessen mai. Deuen tenir la mateixa sensació que tenien els avantpassats quan la terra era plana. Més o menys.

Recordo que fa temps, hi havia Automàtics on llençaves les monedes. Era com una bossa gran metàl·lica, molt lletja. No he entès mai com contava els diners. Fins aquí la observació.

Em dóna la sensació que sempre que anem en cotxe, ens posem darrere d’un paio que no sap el que és un peatge. Darrere del madrileny. El tio deu al·lucinar. Es queda com aturat, no fa cap moviment. Està en estat de shock. Al cap d’una estona veus que, efectivament, descobreix que s’ha de pagar. També és habitual quedar darrere del burro que no calcula bé les distàncies i queda massa lluny per posar la targeta (o calcula bé però te el braç molt curt (la Petra, per exemple)).

PD: alguna vegada heu sentit l'alarma que sona si no pagues? És com si t'escapessis de Cambrians.

Tomàtic

2008-05-04T21:19:00.003+02:00

-Hola Tomàtic, sóc Carles Blanch, soci del Barça número 13518 i m'agradaria veure a Ronaldinho entrenant. Gràcies Tomàtic, adééééuuu!!

-Hola súper, ho sento molt però no tenim les imatges que ens demanes. En comptes d'en Ronaldinho, et posarem imatges de Yaya Touré entrenant.

Per què el Tomàtic mai tenia les imatges que li demanaven? És possible que tinguessin tan poques trucades que havien d'agafar peticions que no podien respondre? Quin malalt va imaginar un tomàquet amb ulleres de sol, que parlava i tenia un telèfon al cap? Per què un tomàquet hauria de tenir accés a totes les imatges del món? És possible que YouTube s'inspirés en el Tomàtic?

La pregunta de mal gust: tomàtic era cec?
La resposta més o menys ocurrent: és clar, era un tomàquet. Idiota!
El freaky que s'ho traga tot: em sembla que el tomàtic ja no surt al Club Súper 3.
La resposta més o menys ocurrent: m'han dit que va anar de vacances a Buñol i va coincidir amb la tomatina.

Fama ¡a curarse!

2008-04-29T12:04:00.002+02:00

Anar a l’hospital és una merda. Però he trobat la solució: fama ¡a curarse!. Imagineu-ho, la sala d’espera. Surt la enfermera: “José Sacristán y Pedro López... Un paso adelante. Uno de vosotros dos pasará la noche en observación. Y el ganador de la noche en la UVI es, y dará un paso adelante… ¡José Sacristán!”. Segur que el pacient estaria molt més content d’entrar ingressat.

Durant la setmana es podrien fer reptes on els malalts interpretessin les seves malalties. El director de l’hospital: “Antonio, creo que aún podrías exagerar más tus síntomas. Recuerda que cuando tú sufres, nosotros sufrimos. Y eso es lo importante”. En comptes de parelles de ball, hi hauria parelles d’habitació i les expulsions serien les altes que donen els metges.

La gràcia seria que als pacients, al final, els sabria greu marxar i plorarien com a Fama. “Cristina Martínez y Marta Cáceres, un paso adelante. Una de las dos recibirá el alta y deberá abandonar el hospital... El público ha decidido que se ha curado… ¡Marta Cáceres!”. I la Marta plorant perquè no vol marxar… “Rápido Cristina, ¿a qué otra enferma retas para quedarte con su pareja de habitación?”. El premi final, en comptes de ser una beca per estudiar a l’estranger, podria ser una intervenció quirúrgica als Estats Units.

PD: avui, el Barça. Esperem que surtin els jugadors de debò i no els de l’anunci del Babybel (que juguen la Lliga).

Los Sims

2008-04-25T00:44:00.002+02:00

El joc dels Sims és un dels millors que s'han inventat mai. Jo disfrutava sobretot fent la casa. Em consta que hi ha gent que feia el mateix que jo: construïa la casa, la decorava i acabava la partida. A mi em sortien unes cases que, si fossin de debò, sortirien cada mes a la portada de la revista Casa Diez. Em quedaven tan bé que vaig estar a punt de fer-me decorador, però llavors vaig descobrir el Age Of Empires i vaig voler ser emperador romà. Com que la gent em mirava raro quan vaig sortir amb una toga al carrer (especialment alguns homes) vaig començar a jugar al Pro Evolution. Ara vull ser futbolista.

Tornem als Sims. Com és possible que els veïns (la Elvira, l'Homero i la seva filla rareta de Villa Gentil (la familia Lapida, quin cognom també...)), entrin de sobte a casa teva, sense tocar el timbre, i es fotin a pixar al lavabo. Per favor! Ràpidament clicava Echar Educadamente i el meu Sim els fotia fora de mala manera. Agasajar. Què collons vol dir agasajar? Tratar con atención expresiva y cariñosa. II Favorecer con regalos o muestras de afecto. Piropear collons, poseu piropear.

I el lladre? Allò si que feia ràbia. Com collons era capaç de fer encabir una pantalla de plasma de 42 polsades, un sofà i un gerro amb flors en una bossa amb el símbol del dòlar? Aquell home havia robat abans el bolso de la Mary Poppins. Aquesta ha estat bona, m'ho heu de reconèixer.

Finalment, dir que el que més m'agradava dels Sims era la manera de classificar als amics. Quan més parlaves amb ells, més pujaven els seus punts. Excepte amb aquella amb que volies liar-te, que parlaves i no sé per què cada vegada li queies pitjor. De fet, això passa molt a la vida real.

PD: ho sento però haureu d'aguantar un altre intent de vinyeta... X&Y: la cambrera sud-americana i el client habitual.

Un fill de Montilla trenca cabines?

2008-04-22T00:50:00.004+02:00

L'Audiència de Barcelona ha condemnat Arnau Montilla Benet, de 24 anys, un dels dos fills del primer matrimoni del president de la Generalitat, a pagar una multa de 30 euros i una indemnització de 269,53 pels danys ocasionats en dues cabines telefòniques el 15 de maig del 2005 a la Rambla de Canaletes, quan el FC Barcelona es va proclamar campió de Lliga. Aquesta sentència rebaixa la pena imposada per un jutjat penal, a l'estimar que els fets són una falta i no un delicte.

La resolució declara provat que, cap a les 3.15 hores d'aquell dia, Arnau, amb intenció de fer malbé la propietat aliena i en companyia d'altres persones no identificades, va clavar un cop de peu a l'estructura d'una cabina i en va trencar el vidre. Després, es va dirigir a una altra cabina i va destrossar un auricular. La primera sentència va fixar que els danys eren de 482 euros, i la segona, 269 euros (per això és una falta). No es considera l'atenuant d'intoxicació etílica esgrimit per la defensa.

El Periódico de Catalunya,
Divendres 18 d'Abril del 2008

Montilla fill, ja sabem que les cabines no tornen el canvi però s'ha de ser més cívic. Que tremoli Telefònica si demà guanya el Barça... Us imagineu al Montilla pare patejant una cabina a les Rambles? Com avui hi ha poc text i ni tan sols l'he escrit jo, aprofito per iniciar-me en el món del còmic de forma lamentable. Podeu insultar-me.

L'afilador

2008-04-11T00:19:00.006+02:00

Sempre m'ha fascinat el so dels afiladors. Em refereixo a la musiqueta que fan amb aquella flauta de Peter Pan. Tururirururu! Tiriruuuuuuuuuuu tiriru! Difícilment l'espècie humana inventarà un soroll més molest. Últimament veig que ni tan sols l'interpreten en directe. Porten un altaveu i un CD. Vamos, que fan Playback. No sé què estan esperant les televisions a oferir la música pels mòbils. "¿Quieres tener la melodía del afilador en tu móvil? Envía ALTA AFILADOR al 5559".

Recordo que a Sitges, l'afilador passava a les 8 del matí. En comptes de la flauta, tenia una falca gravada que es repetia en bucle: "El afilador, ha llegado el afilador para sus tijeras y cuchillos." i tornava "El afilador, ha llegado el afilador...". Així infinitament. Cada matí et despertava el afilador. I clar, a la velocitat a la que va, arribava un dia que acabaves afilant els ganivets per apunyalar-lo.

Però qui porta els seus ganivets a l'afilador? Jo crec que si t'afilen un ganivet, al cap d'una setmana acabes amb munyons. La Petra, per exemple, portava els seus ganivets a l'afilador. I la moto que porten? Últim model, eh? És la que utilitza el Rossi per competir a Moto GP. El que em va sorprendre va ser trobar a Pedralbes un afilador amb la moto BMW amb capota. Tot un avenç per una espècie en perill d'extinció.

Colleja, Clatellada

2008-04-09T00:22:00.004+02:00

¿Per què la colleja després de tallar-te el cabell? És una tradició sense cap tipus de sentit. És com si les noies (o els nois) es donessin una patada cada vegada que es depilen les cames. A més, trobo que amb el temps la clatellada ha perdut intensitat. Abans, et venia l'amic de tota la vida i et deia "Hombreee, tehaspelaoo!!" i et fotia una hòstia que et deixava tonto. Ara et toquen el clatell amb suavitat, com si et prenguessin la temperatura. Per fer això més val no fer res. Dóna un bon cop, que es mogui el cervell!

La colleja és una tradició tan rabiosa com la de trepitjar-te les bambes noves. "Hombre, bambasnuevas!!" Claca!! I les bambes tacades. "Estreno, estreno!". Aquesta broma no l'he entés mai. A la setmana següent, jo escopia sobre la seva samarreta nova i es cabrejaven. No ho entenc. També era estrenoestreno, no?

El dijous passat em vaig tallar el cabell i ara ja em començo a veure millor. Crec que no hi ha res pitjor que el cabell just després de tallar-te'l. La perruquera et fa un pentinat i tu penses, quan surti d'aquí m'ho canviaré tot. Després pel carrer te n'adones de lo difícil que es trobar un mirall. Jo, si tingués una botiga davant la perruqueria, en posaria un a l'aparador. Segur que s'aturaria molta gent.

Sofregit

2008-04-07T13:28:00.003+02:00

El divendres, sortint de l'Illa Diagonal, em van regalar un pot de sofregit marca Gallina Blanca. El vaig carregar tota la tarda i per la nit, el vaig portar com a obsequi a la festa d'un amic. El vaig posar entre les patates fregides i el fuet, pensant que algú despistat en menjaria. Van passar les hores i ningú va obrir la tapa.

A l'una de la matinada, un amic m'ofereix 40 euros si li foto un glop a palo seco. Dubto. Pregunto un a un als assistents de la festa si ho farien, com si fos Fama ¡a Bailar!. "Rápido, necesitamos una respuesta. ¿Beberías del sofrito si o no?" La majoria diuen que sí, que beurien el sofregit Gallina Blanca com si fos aigua. Decideixo beure-m'ho.

Demano a l'amic que m'oferia 40 euros que posi la quantitat de sofregit que vol que em begui en un got. N'omple mig. Conto a tres i me'l bec. Guanyo 40 euros. Entra més fàcil del que em pensava. A partir d'aleshores, quan parlo, la gent aparta la cara perquè faig olor a mandonguilles.

Conclusió ràpida de l'anècdota: el sofregit Gallina Blanca és bo. No em va costar gens beure-me'l. De fet, aquest matí he anat al caprabo i me n'he comprat quinze. Ara que l'aigua escasseja, ens hem d'acostumar a beure sofregit.

PD: aquesta és la típica anècdota que la gent que no em coneix no sap si m'invento o ha passat de debò.

Marina City

2008-04-01T12:56:00.002+02:00

Tinc la teoria que la zona de Marina només existeix de nit. Si decideixes anar-hi de dia, al sortir de l’estació, una llum blanca t’encegarà i apareixeràs un altre cop al metro. Com si fos un videojoc. De fet, l’estètica dels edificis és una mica videojoc: publicitat retro pintada a les façanes, escales d’incendi... Jo crec que alguns carrers no es pot passar. Hi ha una paret transparent que no et deixa seguir.

Quan vaig amb la línia 1 a Marina, m’agradaria fer un concurs amb la gent del vagó. Qui fa més temps que no es dutxa?? Seria molt emocionant! “Divuit dies!” “Jo, dinou dies!!” “Doncs jo, dos mesos!!”. Premio para el chico con el pantalón pitillo verde cotorra! A continuació, catadors de vi professionals procedeixen a ensumar el guanyador per comprovar que no menteix. En cas de dir la veritat, se’l premiarà amb la creu de Sant Jordi per promoure l’estalvi de l’aigua.

Finalment, esmentar que nombrosos estudis demostren que Marina és la zona amb més cuir per metre quadrat d’Europa. En alguns carrers, si no portes un abric estil Matrix et marginen. I amb aquest comentari acabo el post perquè no sé què més dir.

PD: perdoneu però últimament tinc menys temps per dedicar al blog. He d'escriure els posts al FGC.

Gofres

2008-03-27T23:46:00.003+01:00

Conec poques coses més incòmodes que menjar un gofre. Per començar: aquella cullereta de plàstic. No s’han adonat que és massa petita? I a l’hora de tallar, sempre pateixes perquè no caigui a terra. A més, has de subjectar el gofre amb un cartró que es doblega per tot arreu. Si demanes que et posin gelat a sobre, o ets un expert o s’ho menjaran les formigues.

A la gofreria del final del Portal de l’Àngel fa anys que es forren a base de tacar les mans dels clients amb Nutella. 2,80 el gofre més bàsic. La gent els paga encantada. Tots els guiris cauen com mosques: “Oh my God! Goufres and Chocolate! Very Good!!”. Si cal, fan dues hores de cua. Jo crec que hi ha gent que dorm a la porta, com als concerts de Bruce Springsteen.

L’altre dia vaig anar a La Sirena, una botiga de congelats per als que sou sans i no enteneu d’aquestes coses, i vaig comprar gofres. Dos minuts al microones, una mica de Nocilla i llestos. Plat i ganivet, res de culleretes cutres i cartrons. No era el mateix. Jo volia tacar-me i llepar el xocolata dels dits! Menjar-me tots els virus perquè fa dos mesos que no em rento les mans. Vaig agafar Nocilla i em vaig untar els dits. Vaig estar vomitant durant mitja hora.

A la foto, els meus tres millors amics: el Xevi, la Caty i el Fernando.

PD: un amic em pregunta si se m'acaben els temes. Finalment em disculpa perquè és final de mes.

Comencem bé

2008-03-26T10:16:00.003+01:00

Fa uns mesos se’m va diagnosticar la enfermetat del transport públic. Vaig adonar-me que estava malalt el dia que vaig intentar obrir la porta de casa amb la T-10 de dues zones. Avui he començat a curar-me: per fi he aprovat l’examen teòric de conduir. Si usted conduce un autobús de transporte de menores... Doncs probablement tindria un accident. Preguntes d’aquest estil.

Ara, amb una mica de sort (i temps i diners), s’acabarà el metro per anar a l’Autònoma. S’acabarà fer Pressing Catch per seure al Ferrocarril. Per fi no hauré d’estar a 32 graus a l’hivern i a -5 a l’estiu.

Segur que ho trobaré a faltar perquè l’espècie humana és així de gilipolles. Enyoraré el calor humà de la gent. La parella de romanesos que tocaven el violí i la guitarra i no em deixaven escoltar la música de l’iPod. Els iaios que no deixen sortir abans d’entrar. Són tants records!! Però s’ha de mirar endavant. Com ha anat la Setmana Santa (SS)?

X&Y

2008-03-11T12:34:00.000+01:00

Parlant amb un amic per telèfon, intentant organitzar un sopar.

X: Ei! Com va? Escolta, saps que avui hem quedat tots per sopar?
Y: Qui són tots?
X: Doncs tots; el Rafa, la Carla, la Maite...
Y: Bff, no crec que pugui anar, eh? (La Maite, quina mandra de tia)
X: No? Per què? (Fare veure que m'importa)
Y: Perquè demà m'he de llevar d'hora. (Només puc dormir tres dies seguits, si vull).
X: Vaja! A quina hora t'has de llevar? (Segueixo fent veure que m'importa)
Y: A les vuit... (per exemple).
X: Ah! Doncs tampoc és tan d'hora.
Y: Ai! Perdona. A les sis! (I si em dius que no és d'hora et diré a les quatre i així successivament).
X: I com és que t'has de llevar tan d'hora? (No sé perquè insisteixo tant. Al final acabarà venint i em cagaré en tot)
Y: Perquè vaig al poble del meu tiet (excusa clàssica, com el dentista o al metge).
X: Bueno doncs res. Em sap greu que no puguis venir. (A vegades em sento malament de tant mentir).
Y: A mi també de no poder venir! (Gràcies a Déu, ha parat d'insistir).
X: Ja ens veurem al pròxim sopar, no? (Que espero que sigui dintre d'un any com a mínim)
Y: Sí, sí. I tant! No hi faltaré! (tandebó aleshores ja no ens parlem).

TMB, parlem-ne

2008-03-05T12:16:00.005+01:00

Quina ràbia fa la gent que només sap les línies pels colors. L'altre dia, a la línia 5 (blava), una senyoreta de TMB repartia això:

No sé si és veritat o no. L'altre dia parlava a la línia 1 (vermella) amb un amic i es tallava tota l'estona. Però a mi el que m'intriga de debò és l'última frase: "A TMB ens agrada que puguis parlar, però sobretot ens agrada escoltar-te". Aquesta frase em va donar un mal rotllo de collons. Em sembla que TMB té punxats els nostres telèfons i escolta les nostres converses (si tens Movistar, Vodafone, Orange i Yoigo. Si tens Simyo, com el nen Marco, no.)

Quines conclusions deuen extreure? Les converses als metros i autobusos són un espectacle. T'enteres de tot. "Sí. Ara vaig al metge a que em miri el genoll. Res nena, que vaig caure l'altre dia al mercat." I tu li mires el genoll, a veure si li veus un bulto estrany. "¿Has hablado con Pepe? ¿Y que te ha dicho? Que cabronazo. Si lo ves, dile que es imbécil". Segur que li dirà, segur... El pitjor és quan veus que algú menteix. "Ei carinyu! Estic a Sants-Estació, ara arribo". Mires a les llumetes i estàs a Drassanes. Mentider!! Com és la gent, eh?

Una breu reflexió per acabar. A TMB ens agrada escoltar-te. Els conductors d'autobús no pensen el mateix. Tampoc m'escolten a mi, quan el 15 triga mitja hora i va tan ple que no es pot respirar. Amb perdó, però quan estic allà sempre penso en els trens que portaven als camps d'extermini. No em culpeu a mi, culpeu a la societat, a la televisió, al cinema, als videojocs i a la música de Marilyn Manson que em fan pensar aquestes coses. Fin.

X&Y

2008-03-03T14:09:00.003+01:00

Al final d'unes vacances. Parlant amb algú que has conegut allà...

X: Bueno, doncs marxem! Quina pena! (Quina pena que no hem marxat abans).
Y: No us podeu quedar uns dies més? (Si em dius que sí, em moro)
X: Que va! Ja m'agradaria! Però és impossible... (Ni boig)
Y: Bé doncs, a veure si ens veiem a Barcelona. No? (si ens trobem per casualitat al súper, vull dir).
X: Clar! Podríem quedar allà un dia! (No t'enganyis. Si m'he relacionat amb tu és perquè en aquest poble no hi ha ningú més).
Y: Sí, i anem al cine, per exemple. (Així miro la pel·lícula i no t'he d'aguantar).
X: Bueno, ja ens trucarem. (No ens veurem fins les vacances de l'any vinent).
Y: Perfecte! Bon viatge! (a veure si t'estampes amb el cotxe).

Anteriors X&Y:

Demanar una consumició

2008-02-27T13:54:00.014+01:00

A l'hora de demanar una consumició a una discoteca, diferenciarè tres etapes bàsiques: fer-se veure, demanar i emportar-t'ho. Normalment, per que es fixin en tu, et col·loques en posició de "vull algo". Colze contra la barra amb la entrada/diners a la mà. He fet un gràfic per il·lustrar-ho millor:

Heu vist que bé m'ha quedat? Això ho dibuixa Tim Burton i li diuen geni. Generalment et quedes en aquesta posició vint minuts perquè no et fan ni cas. Aleshores optes per avisar al cambrer/a amb un "perdona, cuando puedas...". Amb una mica de sort t'atendrà al cap de deu minuts. Vindrà el cambrer i et farà un moviment amb el cap volguent dir què vols. "Vodka con lima". Et tornarà a fer el gest de què vols perquè no t'ha entès. Els cambrers de discoteca mai t'entenen a la primera i si t'entenen, és que t'han entès malament i et serviran una altra cosa. El millor és la cara que posen quan els dius que s'han equivocat. Et matarien. "Vodka con lima!!". Ben original, deu pensar el cambrer.

Un cop t'han servit, has de tornar amb els amics. La dificultat depèn bàsicament de la cançó que sona en aquell moment. Si, per exemple, sona I will survive, la teva consumició té un 96% de probabilitats d'acabar a terra. És molt important aprendre a portar el cubata de manera que, en cas que algú te'l tiri, es mulli ell. Et quedaràs sense, però com a mínim tacaràs al cabró que te l'ha tirat. El més humiliant és quan te'l tiren sobre teu. La carta dels drets humans ho hauria de prohibir. No és digne.

Una pregunta

2008-02-26T12:16:00.002+01:00

Coses que fa temps que vull dir en un post (2)

2008-02-22T00:30:00.001+01:00

Coses que fa temps que vull dir en un post i no he trobat el moment per introduir-ho. Segona part.

- "¿Cómo quiere el bistec? ¿Poco hecho, muy hecho o al punto?" El concepte "bistec al punto" és molt relatiu. Per alguns, al punto és ensangrentat i per altres és cendra. Només serveix als indecisos i als que no tenen paladar.

- L'aleatori de l'iPod. Quan tu apretes "Aleatorio de canciones", crea una llista amb totes les cançons o les selecciona aleatoriament cada vegada que acaba la cançó? No us dóna la sensació que, encara que tinguis 1000 cançons, sempre sonen les mateixes?

- La gent no es cansarà mai de fer veure que fuma quan, pel fred, et surt vapor per la boca?

- D'on venen les corrents d'aire de les boques dels metros? A què esperen els científics per començar a investigar?

- Per què hi ha gent que va vestida a la Uni com si anès al Bred&Butter?

- A l'ascensor, quan algú te pressa perquè es tanquin les portes, apreta insistentment el botó del pis a on va. Voleu dir que influeix?

- Per què no es poden comprar Cacaolats de vidre al súper si són infinitament millors que els de plàstic? Ja no parlem dels de tetrabrick, amb la canyeta enganxada...

Roba lletja

2008-02-20T12:49:00.003+01:00

Als armaris de casa, tots tenim aquells pantalons que només vam posar-nos el primer dia a l'emprovador de la botiga. Aquell jersei horrible que et va regalar la tieta i no vas tenir pebrots per demanar-li el tiquet. Aquella samarreta de Jar Jar Bings que regalaven al Pizza Hut que, de tan en tan, trobes dalt de tot de les samarretes de l'armari i tu, amb molt bon criteri, la tornes a posar la última.

Què passa als emprovadors? Són els miralls? Les dependentes del ZARA han estat entrenades per la CIA per aconseguir que compris roba encara que no et quedi bé? Potser és la música, que té missatges subliminals. Per què no donem la roba que no ens posem? "No, esque mai se sap si t'ho posaràs". Per favor! Tu creus que algun dia et posaràs aquella jaqueta verda que sembla de Parcs i Jardins? Aquesta és l'altre; les peces de roba de color llampant que et compres tot i saber que sempre vas vestit fosc. Condemnades a la marginació.

Crec que ja ha arribat l'hora que els organismes internacionals es posin mans a la obra i creïn el Dia Internacional de la Roba Lletja. Que tothom surti al carrer amb allò que mai es posa: sabates, pantalons, samarreta, jersei, abric i fins i tot roba interior (que també hi ha peces que no et poses mai). Així trauríem profit a milers de tones de roba desaprofitada i potser a algun amic amb poc criteri, li agradaria el que portes i eliminaries aquella peça del teu armari. The end, me'n vaig amb l'AVE.

PD: A la foto, un vestit de camuflatge per entrar al túnel de rentat de cotxes. Aquests dissenyadors...

Un mal dia

2008-02-18T01:40:00.015+01:00

"Com a soci honorífic del club dels pessimistes, crec que la diferència entre els mals dies i els bons dies només està en la percepció del que ho viu. Tots els dies són igual de dolents."

Això ho he dit jo,
però amb Courier New i
cometes sembla més important.

Els mals dies comencen sense raó aparent. Ja et despertes cabrejat, amb ganes de protagonitzar una matança i sortir a la FOX amb el cartellet vermell de BREAKING NEWS. TERROR ALERT IN CAPRABO. Avui et ve de gust un Nesquik. Fa dues setmanes que et vas comprar la llauna i encara no l'has obert. Avui és el 'gran' dia. Agafes una tassa, obres la nevera i no queda llet. I mira que a casa mai falta llet, mai!!! Potser faltarà peperoni o blat de moro o fins i tot podria faltar suc de préssec, però llet?!! Sempre en tenim de llet!! És la primera vegada en 5 anys que no queda llet!! En canvi, el dijous, que no et venia gens de gust un Nesquik, hi havia 2 tetrabricks per estrenar. El món està ple d'injustícies! Dijous dos, avui cap. I ja estàs creuat tot el dia, perquè no queda llet.

Per acabar d'enfonsar-te, apareix el porter amb la bata blava dient "bon dia" quan surts al carrer. Cínic de merda. Quina ràbia fa aquella entonació cada matí. L'escanyaries.

Rentar-se les mans

2008-02-13T14:42:00.003+01:00

Rentar-se bé les mans al lavabo d’un restaurant és gairebé impossible. Les aixetes dels restaurants sempre tenen un problema: o l’aigua surt a pressió o només surt un rajolinet. Amb les primeres és com si et rentessis les mans amb una mangera de bombers i, si no estàs atent, l’aigua crearà un efecte pixat sobre els teus pantalons. Efecte Tutuki Splash. Jo he vist gent que es posa l’impermeable groc del Capitan Pescanova per rentar-se les mans. En el cas de les aixetes rajolí, hauràs d’enganxar les mans contra la pica asquerosa i tenir paciència per esbandir-te les mans. També cal diferenciar entre aixetes de botó i de rosca. Les aixetes de botó estan programades perquè s’aturin mentre tens les mans plenes de sabó. Les de rosca solen estar tan brutes que al tancar l’aixeta, hauries de rentar-te les mans un altre cop i entrar en un bucle sense fi.

Un altre problema és el sabó. Amb els sistemes moderns no saps mai per on et sortirà. Sorpresa! Et pot caure a la mà però també et pot sortir sobre la màniga i tacar-te o caure directament sobre el marbre. Una altra possibilitat és que no en quedi. També hi ha el sistema tradicional: el pot de sabó clàssic, ronyós com el tap de l’ampolla del ketxup dels bars. Normalment l’aixeta de rosca i el pot de sabó clàssic van a joc. Ah! No podem oblidar la pastilla de sabó. Us recomano no rentar-vos les mans amb allò. És més higiènic tenir-les brutes que rentar-se les mans amb una pastilla de sabó d’un restaurant. M’informen que la Petra va rentar-se un dia les mans amb una pastilla de sabó i encara paga les conseqüències.

Finalment, eixugar-se les mans. El procés habitual és encendre el secador de mans, posar les mans a sota durant mig minut i, a continuació, eixugar-se amb el jersei o els pantalons. Efectivament, els secadors de mans només serveixen per fer soroll. A més, sempre hi ha els paranoics que eviten aquests sistemes perquè maten les cèl·lules de les mans, diuen ells. Això està molt bé. Recordar que per eixugar-se també existeixen altres mètodes com la bobina de paper, la tovallola giratòria i la tovallola clàssica. Aquesta última és la més agradable. Sobretot quan encara està mullada perquè algú l’acaba d’utilitzar.

Seguretat als avions

2008-02-11T14:34:00.000+01:00

Mai m'ha agradat viatjar en avió. Suposo que tenir www.airdisaster.com com a pàgina d'inici no ajuda. És alarmant que la gent ja no escolti les instruccions d’emergència de les hostesses de vol. Tothom xerra. De totes maneres, les indicacions són inútils. "Para inflar el chaleco salvavidas, debe tirar fuertemente de la palanca, pero nunca dentro del avión", o sigui, que has d'estirar la palanqueta mentre et tires de l’avió. Això està molt ben pensat. Les hostesses estiren de la palanca i allò mai s'infla. Genial! T’agafa un bon rotllo! Aleshores et diuen "en caso necesario, el chaleco puede ser inflado soplando por el tubo". O sigui, mentre caus en mig de l'Atlàntic en picat, ves bufant.

"En caso de descompresión de la cabina, caerán las mascaras de oxigeno. Coloque la mascara en su cara, ajústela y respire normalmente". Si en ple vol cauen les màscares d'oxigen, jo em moro. Sobretot m'interessa el concepte respire normalmente. No sé si es refereix a que te’n recordis de respirar, que ja va bé que t’ho recordin perquè se't podria oblidar, o es refereix a que respiris amb naturalitat, la qual cosa és impossible perquè us asseguro que, si es descomprimeix la cabina, no respiraré normal.

”En caso de caída en picado, coloque la cabeza sobre las rodillas”. Per començar, posar el cap sobre els genolls als vols Low Cost és totalment impossible. Hauries de ser un contorsionista del Circ du Soleil. Si amb prou feines et caben les cames... I segon, si caus en picat no crec que estar ajupit et salvi. Màxim evitarà que vegis el trist panorama. Ja per acabar, reflexionar breument sobre la utilitat del cinturó de seguretat de l’avió. He vist autos-de-xoc amb cinturons més segurs. Tinc la teoria que et fan posar el cinturó perquè, en cas d’accident, no es desparramin els cadàvers dins l’avió i la feina dels forenses a l’hora d’identificar les víctimes sigui més fàcil.

Foto: "Ho tinc xungo".

El tema tira enrera però sí, parlo de cementiris

2008-01-25T03:41:00.001+01:00

Hi ha gent estranya que visita els cementiris de les ciutats a les que viatja. No els entendré mai. "És que veus unes escultures molt maques!". Ja em diràs, tot d'àngels plorant i esquelets amb ales. "Incult de merda!". Hi ha alguns que fins i tot fan fotos a les tombes! Jo seria incapaç. Imagina't que després vas a revelar-les i et surt la cara d'algú. Jo em moro. I un cop mort em dedicaria a aparèixer a les fotos dels aficionats dels cementiris, que es fotin! És una cadena. De fet, actualment és l'únic al·licient que veig en morir-me; que podré espantar gent.

Els cementiris em donen molt mal rotllo. Si ho penses fredament... Allà hi ha gent enterrada! Sota terra, tu! O fotuts en pila, com els arxivadors de la biblioteca! Quan hi vaig, sempre penso que si tots els morts s'aixequessin de cop i es posessin a caminar seria com un dissabte sortint del Camp Nou. Quina gentada! Això sí, tots ben vestits. La gent no s'enterra amb el xandall que es posaven el dissabte per anar al Carrefour, es vesteixen bé. Jo crec que hi ha homes que es posen corbata per primera vegada a la vida quan es moren. Bé, la frase anterior mostra una clara contradicció. No m'ho tingueu en compte, són les 4 de la matinada. No ho sé segur, però em sembla que la gent es vesteix bé per si el porter del cel és com els de discoteca: "lo siento pero con estas bambas no entras al cielo".

Sempre he pensat que al cel hi deu haver over-booking. Penseu que allà estan allotjats des dels prehistòrics fins els que van morir ahir per la tarda. No s'hi cap. Hi ha més llista d’espera que per sopar al Bulli. Parlant d'over-booking, crec que La Vanguardia aviat haurà d'incloure un espai als Classificats dedicat a la venta de ninxos. "Es ven ninxo amb vistes al port de Barcelona. Molt acollidor. Ideal parelles." o "Àtic. Tot reformat. Per entrar a viure la vida eterna.". I aviat hi haurà hipoteques per pagar les tombes (si no existeixen actualment, que els bancs en saben més que ningú). El que crec que no existiran seran les mudances.

Heu vist que desagradable que sóc quan vull?

Tenir un blog

2008-01-23T01:21:00.000+01:00

Quan estàs avorrit i no saps de què parlar, sempre hi ha algú que diu “ens hem quedat sense tema” i automàticament es parla de no tenir tema. És a dir, no tenir tema esdevé un tema. Més o menys això faré jo avui.

Normalment, quan crees un blog et poden passar dues coses: 1) que facis un article i no actualitzis mai més o 2) que t’enganxis. Si t’enganxes, estàs perdut. La primera reacció de la gent quan comentes que tens blog és “com t’avorreixes, no?”. No ens comprenen. Els internautes acostumats als fotologs, per exemple, ens discriminen perquè no són capaços de llegir un text de més de 5 línies. Prefereixen anar de fotolog en fotolog escrivint “linda pic, visita mi flog”. Comprensible.

Personalment, el meu blog fa que tot el que veig pel carrer m’inspiri i em cregui capaç d’escriure el millor post de la història d’internet. Però quan arribo a casa i em poso davant l’ordinador, ja se m’ha oblidat tot el que havia de dir. Fa un temps vaig comprar-me una llibreta per apuntar coses, però sempre l’oblido a casa i acabo escrivint a Borradores del mòbil. A vegades, els meus amics han de dissimular quan em veuen escriure coses. Deuen pensar “pobre... és més friki que el tio d'ulleres de Fama (Marcos)”.

Si dius als teus amics que tens un blog, has d’anar molt amb compte amb el que dius perquè tothom es dóna per al·ludit. Jo mateix m’he d’abstenir de criticar la família, els amics, els companys d’institut, d’universitat i fins i tot em consta que algun enemic em llegeix. Itf, és imposible que tu tinguis enemics! Si ets la millor persona que conec! Ho sé, costa de creure però també hi ha gent que no m’estima. Un altre risc és que els coneguts que et llegeixen acabin pensant que estàs boig, és a dir, que descobreixin com ets realment.

Per acabar, només dir que als escriptors/ores de blogs ens fa una mica de ràbia la gent que llegeix i no comenta. I amb això, molts bloggers experimentats pensaran: mira aquest que llest! Vol que la gent que no comenta li comenti avui per tenir molts comentaris. Sí, correcte.

PD: definitivament els fotologaddictes no són capaços de llegir això.

Només faltaven 45 i 69!

2008-01-13T02:55:00.000+01:00

Era dissabte per la nit i buscàvem emocions fortes. Volíem passar una nit inoblidable, viure sensacions noves, necessitàvem acció... i vam anar al Bingo. Ens va rebre un senyor tenebrós vestit de smoking, que semblava que en qualsevol moment em diria "Usted es el guía", com a l'hotel Krüger del Tibidabo. Ens va demanar el DNI i el va copiar a un ordinador que encara anava amb Windows 95.

—Espereu a que s’encengui la llum verda i podeu entrar. —ens va dir el senyor zombi abans d’introduir-se de nou al sarcòfag.

El panorama a l'interior de la sala era per tallar-se les venes. Només mirant les cares de la gent podies comptar quants cartrons havien malgastat aquella nit. Ens donen un cartró per cadascú (2 euros el cartró). "Setenta -siete cero-, veintidos, dieciocho..." i així fins que algun desgraciat va cantar línia. "Trenquadosveintrezidiezinuevetres, correcto. Seguimos para bingo". Diuen dos números més i un amic meu fa un ridícul espantós cridant línia. És clar, no sabia que només hi havia una línia per cartró. Tothom ens mira i comenta en veu baixa.

Vaig perdre 10 euros i el més a prop que vaig estar de la victòria va ser quan li va tocar a la senyora de la taula del costat. Perdre fa una ràbia horrorosa. Quan et falten només dos números i algú crida BINGO, t'aixecaries i l'escanyaries. Després de gastar tot el que portàvem, vam marxar. Abans, per compensar, vaig robar quatre bolígrafs. Quatre bolígrafs de merda que vaig llençar a la primera paperera que vaig trobar. Ho reconec, els vaig agafar per ràbia. A la sortida, el senyor de la recepció ens va despedir xarrupant com Hannibal Lecter. Crec que olorava la tinta dels bolígrafs. No hi tornaré més.

Meme dels sentits

2008-01-11T10:47:00.000+01:00

Jo mateixa em proposa un meme i jo, que sóc molt educat i avui no sabia què publicar, m'apunto ben ràpid. Parlem dels sentits, ja ho veuen!

1.- Que t’agrada contemplar?
M'agrada contemplar la ciutat mentre escolto música. Sembla mentida però sense música el paisatge no és el mateix.

2.- Que no pots deixat de tocar?

El telèfon mòbil. És una mania que se m'ha quedat i estic contínuament agafant-lo i mirant l'hora. A vegades, ni me n'adono i el desbloquejo i el torno a bloquejar inconscientment sense mirar res.

3.- Quina olor et torna boig?

La gasolina. Quan anem a la gasolinera baixo del cotxe per olorar.

4.- Quina cosa t’agrada que et diguin?

Encara que típic i cursi, t'estimo o qualsevol sinònim. M'agrada que la gent em digui el que pensa de mi sincerament (que no necessariament ha de ser t'estimo).

5.- Que t’agrada mossegar?
Phoskitos recent extrets de la nevera de casa.

Per mi, la part més difícil dels memes és passar-los. Aquesta vegada li passaré al Vier, que em dóna la sensació que li costarà fer-lo tan com a mi (encara que em sembla que no en fa mai cap), al Robert, que fa temps que no actualitza i potser li faré un favor, al Carles per la mateixa raó que al Robert i a la Maria, perquè aprofunditzarà molt més que jo. I ja està. Bon cap de setmana!

Teoria i pràctica de les fotos de grup II

2008-01-09T11:54:00.001+01:00

Primera part: Teoria i pràctica de les fotos de grup I

Continuem el nostre peculiar estudi sobre el fenomen de les fotografies de grup. Avui escriuré la segona part i, per ara, última on analitzaré dues fases més de les problemàtiques derivades de la fotografia de grup com a objecte.

- Segona fase, la reacció: aquesta fase sí que ha aparegut amb la càmara digital. Abans, no sabies com havia sortit la fotografia fins que revelaves el carret. Actualment, després de fer la foto, tothom vol veure com ha quedat i hi ha cua davant la càmara digital. Tots volen ampliar-la per veure quina cara fan. Això provoca que molts vulguin repetir-la perquè han sortit malament i altres que han quedat bé s'hi neguin. En el moment de visualitzar-la hi ha una mescla d'alès poc recomanables, sobretot en discoteques on la gent porta a les venes més alcohol que sang. També provoca l'esgotament de la bateria i del propietari de la càmara.

- Tercera fase, la còpia: entrem en el moment clau de la fotografia de grup. A la primera fase hem vist com hi ha gent que dóna la càmara per fer exactament la mateixa foto. Quan es produeix aquesta situació, molts diuen "bah! És igual, ja em fareu una còpia". La meva investigació demostra que 4 de cada 5 vegades no es fa cap còpia de la foto. De fet, estadísticament, només guarda la foto de grup 1 persona de cada 10. Aquesta problemàtica no només es produeix amb les fotos de grup. El 79% de les imatges preses amb càmara digital només les veus el mateix dia a la pantalleta. Consell: quan algú diu "tranquils, ja la faig jo i després us faig còpies", no li feu cas. Menteix.

3. Conclusió

Fins aquí el meu estudi sobre les fotos de grup. Pròximament tornaré al meu registre habitual i parlaré altre cop de coses banals i sense importància.

Teoria i pràctica de les fotos de grup I

2008-01-01T20:19:00.001+01:00

La problemàtica de les fotos de grup no ha esdevingut amb l'aparició de la càmara digital sinó que sempre ha existit. Diferenciaré dos tipus de problemàtiques: les relacionades amb el contingut de la imatge i les derivades de la fotografia com a objecte.

1. Problemàtiques relacionades amb el contigut de la imatge

En la meva recerca he observat que la probabilitat de sortir amb els ulls tancats és molt elevada (si ets Quim Monzó, aquesta probabilitat augmenta fins al 90 per cent). Aparèixer a la foto amb els ulls vermells com Darth Maul també és molt habitual a les fotos de discoteca o reunions sectàries. Finalment, que algú et faci els cuernos és directament proporcional a la quantitat d'amics 'simpàtics' que apareguin a la foto. Cal remarcar que és pràcticament impossible que tothom surti bé a la fotografia.

2. Problemàtiques derivades de la fotografia de grup com a objecte

Entrem ara a analitzar un altre camp de les fotos de grup. Partim de la hipòtesi que la gent que aparèix a la foto està interessada en el seu contingut. Diferenciarem tres fases bàsiques:

Primera fase, la preparació: es busca un fotògraf extern al grup i se li demana que faci la fotografia, tot indicant-li quin és el botó. En un 75% de les ocasions el fotògraf ocasional tallarà els peus de la gent i el 25% restant tallarà el cabell o el cap dels situats als extrems. Un cop realitzada la foto, dos o tres persones del grup lliuraran la seva càmara al fotògraf per fer exactament la mateixa foto i assegurar-se tenir una còpia. També es pot realitzar la foto amb l'automàtic. En un 96% de les vegades, el propietari de la càmara no té ni punyetera idea de com funciona. Anirà tocant botons fins que l'activi per casualitat. L'amo de la càmara mai s'adonarà que l'ha activat i seran els que estan esperant per sortir a la foto qui l'avisin al crit de "ARA!! ARA!!". En tots dos casos (fotògraf extern i automàtic) i haurà algú que digui "fem-ne un altre per si de cas". Normalment la segona queda pitjor que la primera.

Pròximament, segona i tercera fase.

Primer post del 2008

2008-01-01T19:44:00.000+01:00

Dinou anys després del meu naixement estic descobrint que la meva ment està per sobre de la mitjana. Jo vaig començar a menjar raïm amb les campanades als sis anys, així que només en porto tretze (gràcies ESO, per ensenyar-me a restar). Doncs bé, en tretze anys he captat perfectament lo dels quarts: abans de les 12 campanades principals, en sonen quatre amb un so diferent on no he de menjar raïm.

No entenc per què cada any ens ho han d’explicar com si fos el primer cap d’any que vivim. És clar que hi ha gent que sempre s’equivoca. A tots ells els recomano que en comptes de menjar 12 grams de raïm en mengin 16, els quarts inclosos. A la gent que s’ennuega amb el raïm: mengeu-ne només 6, un gra de raïm cada dos campanades. Alternatives al raïm per als al·lèrgics o tiquismiquis: olives, conguitos, flams, Cheeseburguers del Burger King o polvorons.

Potser ja és tard però procureu no passar-vos-ho bé la nit de cap d’any. Per exemple, si el raïm que has comprat és tan dolent que sembla passat per lleixiu: millor. Si has estat preparant la música durant dues setmanes i després no s’escolta res: millor. Si la teva beguda preferida és el Gintonic i t’has oblidat de comprar la tònica: millor. Si ballant al menjador et carregues la televisió una setmana després que ha acabat la garantia: millor. Començar malament l’any és el millor que et pot passar; segur que les coses només poden fer que millorar.

PD: mostra clara del meu domini del Photoshop.

X&Y

2007-12-27T21:04:00.000+01:00

Dos familiars llunyans es despedeixen després de Nadal...

X: Ja marxeu? Tan d'hora? (ja era hora que marxessin!).
Y: Si, si. Que demà ens hem de llevar d'hora (a les dues del migdia).
X: Bueno, doncs res. No us heu quedat amb gana? (si us plau, emporteu-vos un taper amb el que ha sobrat que si no menjaré carn d'olla fins febrer).
Y: No, no, que va! Estem plens! (ara anem cap al McDonalds i farem un menú gegant).
X: Bueno, doncs a veure quan ens feu una visita a Palafrugell tots quatre! Truqueu-nos un dia i passeu el cap de setmana! (Si un dia em truquen i em diuen que venen a Palafrugell em suïcido).
Y: Ah! Perfecte! Ja us trucarem! (No esperis la meva trucada. Abans aniria a passar el cap de setmana a Txernobil).
X: Doncs quedem així (quedem que no ens veurem fins el Nadal de l'any que ve).
Y: D'acord! Vagi bé! (a veure si l'any vinent no hem de fer el paperet).

A l'hora de comprar un regal...

2007-12-20T00:53:00.000+01:00

La gent va perduda. Jo els veig, de botiga en botiga, a l'Illa Diagonal demanant ajuda amb la VISA a la mà. Rijkaard és solidari però jo també, així que he decidit donar-vos quatre consells bàsics que s'han de tenir en compte a l'hora de comprar un regal. També us he adjuntat alguns exemples per als més lents de la classe.

1. Si a algú li agrada molt una cosa, no li compris res relacionat: si al Pol li agrada molt U2, no li compris un cd d'U2 perquè molt probablement ja el tindrà. Si al Daniel li agrada molt el surf, no li compris una taula de surf perquè ell en sap molt més que tu, en tindrà una de molt millor i faràs el ridícul passejant la taula embolicada per la Diagonal.

2. No regalar coses que faci temps que demana: si el Ferran fa temps que demana un MP3, segurament algú més proper (els pares, la parella...) li regalarà abans que tu i acabaràs tornant-lo. De fet, el tornaràs tu i els 14 amics que també li han regalat un MP3.

3. Evitar roba: en general la roba, si no és la samarreta del Barça, no fa il·lusió. Abstenir-se sobretot si no tens la talla exacte ja que l'haurà d'anar a canviar i potser hauria preferit no tenir regal.

4. Diners i espelmes no: a no ser que la persona ho demani explícitament, no has de donar diners perquè és admetre la teva derrota. "Mira tio, no sabia que comprar-te i he pensat, saps que? Dóna-li vint euros i que es compri el que vulgui". Això mai. Dic no a les espelmes perquè és el mateix recurs que regalar diners: "Mira tio, no sabia que comprar-te i he pensat, saps que? Gasta't vint euros en espelmes del Natura i quedaràs bé". Les espelmes estan molt de moda però com a regal no tenen punyetera gràcia.

Gràcies per escoltar-me. Que passin una bona tarda.

Nota de l'autor: és possible que al Natura, amb vint euros,no puguis comprar ni la metxa de l'espelma.
Nota de l'autor 2: Al rellegir l'article he vist que sembla un meme. No és un meme, m'ho he inventat jo.

Rijkaard solidari

2007-12-18T10:43:00.000+01:00

He descobert a la revista/propaganda electoral Barcelona Informació que Rijkaard participa en l'atenció domiciliaria a les llars de la gent gran. Així m'agrada! Una vegada més es demostra que el Barça és més que un club! Després de l'acord amb Unicef hem fet un pas endavant. Frank Rijkaard, lluint la segona equipació del Barça, entrega casa per casa uns cubells amb menjar (foto). A veure quan Schuster fa el mateix! O Mourinho, us imagineu Mourinho? O Luis Aragonés! No, a Luis Aragonés més aviat li haurien de portar el menjar a casa.

Mereix una menció a part la revista Barcelona Informació que molta gent, només agafar-la de la bústia, ja la llença. Fem un càlcul ràpid; Quants milions de ciutadans té Barcelona? Dos milions. Quantes pàgines té la revista? Dotze. 2.000.000 x 12 = 24.000.000 milions de pàgines gastades per res. Potser que l'Ajuntament Sostenible fes alguna cosa, no? No! Que això és propaganda electoral! Ah, vale.

PD: Evidentment aquest noi no és Frank Rijkaard. Deu ser el seu cosí...

He entrat a [REC]

2007-12-16T19:37:00.000+01:00

Són les tres de la matinada del diumenge. Tres amics i jo decidim buscar la casa on es va rodar la pel·lícula [REC]. Comencem per Diagonal amb Rambla Catalunya i anem baixant. Jo tenia clar que a prop hi havia un Pans&Company. Finalment la trobem: Rambla Catalunya 34. És un edifici mig abandonat. La porta té un vidre trencat. Mirem a través del forat. Tot està igual que a la pel·lícula. Intentem obrir la porta però està tancada amb clau. En aquestes que un amic treu la clau de casa, la posa al pany i gira. La porta s'obre.

Ràpidament tots quatre vam tirar enrera. No sabíem si entrar o no. Vam estar discutint durant 10 minuts i finalment vam decidir entrar. Molt a poc a poc i en silenci. Intentem obrir la llum però no funciona. Ens il·luminem amb la llum que fa el mòbil. Ja eren quasi les quatre de la matinada. Ens fem unes fotos per demostrar que hem entrat. Sortim fora i ens plantegem pujar fins a l'àtic, on passa l'escena final. Fa massa por perquè no hi ha llum. Esperem una estona i tornem a entrar, aquesta vegada amb un noi desconegut que al saber que estava obert volia venir.

Pugem fins al principal, en fila com a l'hotel Krüger del Tibidabo. Comprovem si la porta del pis està oberta. Està tancada. Intentem obrir la llum del principal. Tampoc funciona. Mirem cap a dalt pel forat de la escala i la vista és terrorífica. Falten 3 pisos per arribar a l'àtic. Ens fem unes fotos al principal. Decidim marxar. Intentem tancar la porta amb la clau de casa el meu amic. Ja no tanca. Falta un quart d'hora per les cinc de la matinada.

Foto: jo mateix a la porteria de [REC].

X&Y

2007-12-14T13:40:00.000+01:00

Dos ex-amics qualsevol es troben pel carrer...

X: Ei! Hola! Quant de temps!!
Y: Que tal tio! Com va tot?
X: Bé, mira, fent feina. I tu?
Y: També, també. Ara vaig cap a la uni.
X: Tu quina carrera feies?
Y: Enginyeria agrícola.
X: Ta bé... i t'agrada o què?
Y: Bueno, algunes assignatures més que altres...
X: Com tothom, vaja...
Y: I tu quina feies?
X: Comunicació Audiovisual.
Y: Hòstia, que guapo, no?
X: Si, si...
Y: Bueno, me'n vaig que sino fare tard. A veure quan ens veiem que fa molt temps que no quedem!!
X: Si tio! Ens truquem algun dia i anem a pendre algo.
Y: Quan tu vulguis!
X: D'acord, ja et dire algo.
Y: Vinga, vagi bé.

Dintre de dos mesos es tornaran a trobar per casualitat i repetiran exactament la mateixa conversa.

Billy ha salvat el món

2007-12-11T22:29:00.000+01:00

Si fos per les pel·lícules de cine, el món hauria estat a punt d'acabar-se tres milions de vegades i s'hauria acabat dos-centes mil més. Efectivament, estic parlant del cinema fantàstic. Us sona el tràiler?

Veu de tro (off): Billy descubre un secreto...
Nen gilipolles: ¿Que es esto?
Un vell misterios: Es la roca mágica. Da poderes sobrenaturales a aquel que la tiene.
Veu de tro (off): Y ahora... deberá salvar la humanidad... en una excitante aventura.

Sempre m'ha semblat curiós que el futur de tot el planeta recaigui en un nen rosset de 14 anys que viu en una casa unifamiliar de California. El nen en qüestió, com promet l'anunci, comença una excitant aventura sense avisar als seus pares. Billy marxa de casa sense dir res i se salta l'escola durant setmanes. Després surten els resultats de l'informe PISA i ens escandalitzem. Si ens encaparrem en que els nens salvin el món és impossible que després tinguin temps per estudiar.

Billy està a punt de morir diverses vegades, però sempre es salva. És un nen, home! No el mataràs! En tot cas morirà el seu millor amic o el seu gos Bobby. Mentre el dolent mata al gos Bobby, cridarà "Bobby, noooooooooooo!!!", tal i com ho marquen els convenis. Aleshores s'aproparà i l'agafarà plorant. El dolent, que també és gilipolles, no aprofitarà per atacar-lo i deixarà que plori. Llavors Billy s'aixecarà enfurismat i dirà al dolent "pagarás por ello" i el matarà i salvarà la humanitat. En alguns casos Bobby es recupera al final, en altres es podreix.

PD: aquests nens fan ràbia. El més emocionant que em va passar a mi a la seva edat va ser rebre un vinil de la Xuxa. Em consola que després la majoria acaben en clíniques de desintoxicació.

Ja ho veuen

2007-12-10T12:12:00.000+01:00

Ja ho veuen! Eh? Aquí... amb el Monegal. Eh? Vaig anar de públic la setmana passada. Ah! Ens van donar un entrepa de tonyina, ben bo. Vam acabar a les 00:20. Els estudis de BTV estan al Poble Nou, al costat de la torre Agbar. Tot són naus. No hi ha ni Déu. No et fan passar per cap detector de metalls. Va estar bé.

Vòmit, un procés natural

2007-12-03T23:15:00.000+01:00

Els vòmits dels desconeguts fan fàstic. Quan per casualitat topes amb una amanida de bilis t’entren ganes de contribuir-hi tu també. No vull entrar en detalls perquè és un tema desagradable però el vòmit té molts colors: existeix el vòmit aigua, el de color taronja, el groc, etc. També té moltes textures; hi ha vòmit amb tropezones, vòmit líquid... Els científics han demostrat en diverses ocasions que la pitjor classe de vòmit és el que conté espagueti. M’informen que a l’escola on anava, en certes ocasions ens servien espagueti amb salsa gàstrica com a entrant. Estava bo.

La wikipedia ens defineix el vòmit com la “expulsió violenta y espasmòdica del contingut de l’estómac a través de la boca”. Estic d’acord que és espasmòdica, això no ho pot discutir ningú. Però a vegades el vòmit no és violent. Després d’un dinar generós, dia de Nadal per exemple, després de menjar la carn d’olla (que és com menjar-te alguna figura de l’exposició Bodies) fas el rotet i suaument et torna a la boca el liquidet vomístric. I tu tragues. No et fotràs a escopir a la taula de Nadal com si estiguessis posseït, sobre els plats de la rebesàvia i les tovalles d’or. Tragues i bona nit.

Hem de combatir aquesta creença. Prou de dir que el vòmit és violent. És espasmòdic però no violent. No confonguem conceptes, si us plau!

PD: conscient de la sensibilitat que desperten els vòmits, he posat un tomàquet que tapa el centre del pastís.

Tenim un nom

2007-12-03T10:38:00.000+01:00

Ja fa temps que tenia ganes d'escriure del Barça. Fa una setmana, en un bar d'aquells amb microclima (no penseu malament, vull dir que tenen molt de fum) (no penseu malament)... M'he perdut. Fa una setmana, comentava amb un amic anomenat Xarli que podríem fer un blog del Barça. La seva resposta va ser "jo et volia dir el mateix". Aleshores vam parlar amb el Robert, que s'apunta a tot i li agrada això dels blogs. I així neix el Tenim un nom que des d'avui i fins que ens avorrim parlarà del Barça.

Aquí en aquest segon paràgraf podria explicar-vos quina serà la nostra linea però la veritat és que no en tinc ni idea. Anirem fent. Això si, cadascú dirà el que li vingui de gust, sense auto-censura. Que per això és un blog, coi! Intentarem actualitzar regularment. Ah! Això no vol dir que jo deixi d'escriure al Ja ho veuen. És un a més a més.

http://tenimunnom.blogspot.com

X&Y

2007-11-29T10:43:00.000+01:00

Dos amics qualsevol...

X: Que tal?
Y: Bff! Estressadíssim amb la Uni. Aquesta setmana he de fer 2 treballs i 1 examen.
X: Bua! Doncs jo he de fer 3 treballs i 1 examen.
Y: Si, però els meus dos treballs són llargs, eh? De 20 pàgines.
X: De 20? Els meus de 40.
Y: Si però el meu examen és de tot el curs.
X: El meu també.
Y: A més és d'una assignatura que se'm dona fatal.
X: Doncs jo no he nat mai a classe de l'assignatura que tinc, així que...
Y: I a sobre he d'anar a treballar.
X: Ah! Quanta estona treballes?
Y: 5 hores cada dia.
X: Ah, tu encara! Jo en treballo 15.
Z: Doncs jo la setmana que ve no he de fer res.

Ascensor

2007-11-27T12:20:00.000+01:00

Visc en un sisè amb entresol així que l’ascensor és imprescindible. Des de fa 5 mesos no hi ha setmana que no s’espatlli. A principis d’estiu, per no sé quin coi de normativa, vam posar portes automàtiques i botons que s’il·luminen, com si visqués a la Dexeus. Vaig haver de pujar i baixar a peu innumerables vegades, dues d’elles carregat de maletes per marxar de vacances, però quan van acabar va valer la pena. Mentida! L’obra l’havia fet Manolo i Benito Corporeision.

Per començar, la reforma implica que si jo X baixo des del sisè i el veí Y demana l’ascensor al quart, em paro al quart. I si Z demana l’ascensor a l’entresol, X i Y s’aturen a l’entresol. En definitiva, una puta merda. Diuen que és l’ascensor intel·ligent. Doncs preferia el tonto.

Ara al meu estimat ascensor dret li ha agafat per no obrir les portes. No li dona la gana. Ell puja, baixa, s’atura... Tot correcte. Però no li surt dels ous obrir les portes. No fa ni el so. Truquem als tècnics, venen a arreglar-ho. COBREN, d’això no s’obliden. I a l’endemà l’ascensor torna a fer vaga de portes. Tornem a trucar, venen... Així és el dia a dia al meu bloc. Mentrestant vaig fent stepping, amunt i avall, amunt i avall.

Foto: una broma clàssica, com el pastís a la cara o el piano de cua que cau sobre algú.

Bibliotecaris

2007-11-23T11:30:00.000+01:00

Ahir vaig buscar la paraula bibliotecari a la wikipedia i curiosament no ens diu que una de les seves principals funcions és fer callar, fer el sifón. Serà que la wikipedia no és tan completa com em pensava? Potser els bibliotecaris no estan autoritzats a fer callar i ho fan il·legalment. Sempre he pensat que fer callar és una mania que al final et deu quedar i fora del lloc de treball els bibliotecaris segueixen fent callar a tothom.

Arriben a casa, "Que hi ha per sopar?" "XXXXX!!". Pel carrer, quan passa un quillo amb una d'aquelles motos amb motor de Boeing 747, "XXXXX!!". A les quatre de la matinada, quan el veí que arriba borratxo surt al replà, "XXXXX!!". Al Camp Nou, en canvi, es troba en la seva salsa perquè hi ha silenci i quan algú crida massa, alguns socis l'ajuden a fer callar. El pitjor lloc per a un bibliotecari és un concert, allà es torna boig. Va de banda a banda fent "XXX!!" i acaba sent atès per la Creu Roja.

Recordo que a l'institut teníem a la Emilia que jo pensava que dormia a la biblioteca amb un sac de dormir perquè sempre estava allà. Tot i la seva avançada edat, era una evolució de bibliotecària. La Bibliotecària 2.0. La Robot Emilia, alguns li deien. Quan xerraves amb un company o feies soroll, et venia i en comptes de fer-te callar t'analitzava psicològicament "a ver, ¿Por qué estas haciendo tanto ruido? ¿Que te estas aburriendo? ¿Tienes mucho trabajo? ¿Estás cansado?". Sempre estava classificant llibres, cosa que no entenc perquè les biblioteques d'institut s'utilitzen menys que les cabines de telèfon. Crec que quan acabava d'ordenar-los, els desordenava i tornava a començar. Era la manera de fer passar l'estona.

Editors

2007-11-21T00:52:00.000+01:00

L'últim concert pel que havia pagat era Coldplay fa exactament dos anys (20 de novembre de 2005). Sembla mentida com tot coincideix, eh? Ahir vaig anar a l'Espai Movistar a veure Editors, un grup que no està entre els meus 5 preferits però que escolto regularment. Preu de la entrada, 27 euros. A les 20:15 vaig arribar (els teloners començaven a les 21:00) i no hi havia pràcticament ningú, així que em vaig posar a segona fila pensant que moriria esclafat però els veuria més a prop que mai.

Puntualment van començar els teloners How I Became The Bomb, un grup molt freak però que a mi m'agraden bastant. Els vaig posar a l'iPod fa dues setmanes. Entre el públic no arribabem a les 500 persones. Van fer 8 cançons i van marxar quasi en silenci. Arriben The Boxer Rebellion, un grup sobre el que no havia sentit a parlar i que em va agradar força. Per als interessats, em van semblar la suma de Coldplay + Stereophonics. Tenen bona pinta. I a les 22:20 arriba Editors per fi!

El concert va durar hora i quart, amb un sol bis. La mitja d'edat era de 30 anys. Ningú em va apretar, suposo perquè sóc alt i si t'enganxes a mi no veus res. El cantant deu perdre 3 kilos cada concert perquè no para de saltar, correr, pujar i baixar del piano... Un show-man que va aparèixer a l'escenari amb bufanda. El vídeo no el vaig gravar jo però és l'actuació més similar a la que van fer ahir a Barcelona (Editors - Bones). La foto sí que és meva, amb el mòbil.

Meme - Temps enrera

2007-11-20T14:38:00.000+01:00

L'Eva m'ha passat aquest meme i jo que sóc un egòlatra no puc fer altre cosa que contestar-lo aquí en directe:

1. Jo 10 anys enrere: Tenia 9 anys i sincerament no recordo ben bé qui era ni què feia. L'etapa escolar està molt borrosa a la meva ment, no m'ho debia passar bé. Només recordo que feia quart de primària i anava amb una professora que es deia Charo que sempre portava bata verda.
2. Jo 5 anys enrere: Tenia 14 anys i era imbécil, com la majoria d'adolescents. Per sort amb el temps em vaig fer menys imbécil i ara casi no se'm nota.
3. 1 any enrere: Any d'inici de projectes. Començava la carrera de Periodisme amb ganes i aviat vaig veure que no era el que esperava. També vaig començar el Lectura Obligatòria, que va sortir molt bé, i el Res a Veure. Ah! I vaig recuperar amics que tenia mig oblidats.
4. Ahir (19 de novembre): Vaig saltar-me la universitat per fer feina però vaig acabar mirant el documental de Oasis i tots els seus extres. Després em van agafar les presses i vaig fer el treball fins la 1.
5. Avui (20 de novembre): M'he despertat d'hora (a les 9:30 és d'hora per algú que fa horari de tardes) i he fet un treball asquerós per Teories de la comunicació I. Ara marxaré a la uni a fer pràctiques de ràdio amb una professora que m'odia i després sortiré una horeta abans per arribar al concert de Editors a l'espai movistar.
6. 5 cançons de les quals em sàpiga la lletra: de totes les cançons que m'agraden. És de les primeres coses que faig quan em compro un CD (o me'l descarrego). Llegeixo la lletra i enseguida se'm queda.
7. 5 llocs ideals per visitar: no he viatjat suficient però diré la Tate Modern de Londres, la Défense de Paris, el Camp Nou, el bar de pinxos de l'Agustín de San Sebastià i el bar-restaurant de l'Aleixar per menjar un bon conill amb patates fregides.
8. 5 coses que m’agrada menjar: un iogurt + un postre de xocolata després de dinar, tots els formatges del planeta, turro suchard, ous ferrats amb patates fregides i els convinats del Restaurant Ivorra.
9. 5 joguines preferides: els playmobil, els lego, els cotxes aquells de metall petits, plastelina i la playstation.
10. 5 distribucions de GNU/Linux preferides: no tinc ni idea de què és això. Ara ho buscaré a la wikipedia.

Ara hauria de nominar a 5 persones però no sé qui dir, així que... us nomino a tots! (Però en especial si els ve de gust fer-ho al Clint, al Robert, a l'Adri i al Xarli).

Teoria i Pràctica de Màrqueting I

2007-11-18T22:52:00.000+01:00

Llegeixo sorprés a la publicitat del Messenger Live una oferta única; Enciclopedia Temática Larousse + PlayStation 3. En què pensaven els responsables de màrqueting de Planeta?

Situació A: alguns joves que volen la PlayStation 3 estudien i necessiten una enciclopèdia poden acollir-se a la oferta. Fals, pocs joves volen 20 llibrots a la seva estanteria quan poden accedir a la wikipedia amb una velocitat rècord.

Situació B: les mares dels joves compraran la PlayStation 3 amb la enciclopèdia perquè tenen por que els seus fills es converteixin en japonesos vegetals que no surten de l'habitació ni amb un incendi. Probable, les mares tenen molta por dels japonesos vegetals.

Situació C: gent culta i intel·lectual podria optar per comprar-se la enciclopèdia i aprofitar per aprendre a jugar a la Playstation 3. Fals, els intel·lectuals desprecien la Playstation i els videojocs en general per enveja, ja que ells són incapaços de jugar sense mirar el comandament.

Situació D: els responsables de màrqueting estan desesperats perquè no saben com vendre enciclopèdies. Molt probable, amb la conya d'internet i els pisos de 30 metres quadrats ningú vol tenir 20 llibres per consultar un cop a l'any.

En definitiva, els responsables de màrqueting de Planeta s'han equivocat. Al carrer. Tothom sap que la millor forma de vendre enciclopèdies és porta a porta i enganyar als pobres beneits que no saben dir que No.

Toca vaga d'estudiants

2007-11-14T21:49:00.000+01:00

Cada any cau una vaga d'estudiants que espero amb il·lusió. Si us dic la veritat, mai sé per què protestem (ni m'importa). Jo faig vaga perquè estic a favor de no fer classe i prou. Quan surt el delegat i pregunta a la classe "voleu fer vaga el dijous?" tothom diu que sí de primeres. Rara vegada algú pregunta per què fem vaga. El delegat diu "però aneu a la manifestació, eh?". Sí, sí... quedem allà. Jo només aniria si m'asseguressin que saquejarem El Corte Inglés i m'emportaré un pernilet a casa. Després, a la classe, es produeix una situació com aquesta:

Alumne 1: (parlant amb el professor) Faràs classe el dijous?
Professor: Jo vindré aquí perquè és la meva feina. Si no hi ha ningú marxaré.
Alumne 1: Però si hi ha algú avançaràs matèria?
Professor: Si hi ha un mínim de gent faré classe normal.

Els empollons es caguen a les calces "I si fa classe i jo no estic i no puc prendre apunts i avança matèria i en comptes de un 10 trec un 9 i no trec matricula d'honor... nononono vindré, vindré". Al final s'acaben reunint els 8 empollons amb el professor i fan exercicis de repàs, no s'avança matèria perquè el professor és humà i tampoc té ganes de treballar.

Serà sensació meva però la gent que surt a les imatges de TV a les manifestacions d'estudiants tenen pinta de tot menys d'estudiants. No me'ls veig davant d'un llibre a la biblioteca. Me'ls imagino millor penjats d'unes cordes intentant evitar la desocupació d'una masia abandonada. Com no pot ser d'una altra manera, sempre hi ha aldarulls. Són els mateixos que trenquen aparadors quan guanya el Barça, quan perd el Barça, quan es manifesten a favor de ETA, quan es manifesten en contra de ETA, amb els okupes, contra els okupes, amb el Glasgow Rangers... Sempre són els mateixos imbècils.

(Actualització 23.17) Imbècils els que causen aldarulls, no la gent que es manifesta. Quedi clar.

Al mal tiempo...

2007-11-12T22:40:00.000+01:00

Contingut de l'anunci: EL JUEVES PASADO, EN LA FIESTA DE LA AUTÒNOMA, DELANTE DEL RECTORADO, PERDÍ ESTA MOCHILA DE COLOR NEGRO DE LA MARCA EASTPAK CON LA ETIQUETA ARRANCADA.

DENTRO TENIA UN UNIFORME DE TRABAJO COLOR GRIS Y CAMISAS ROJAS, EL CARGADOR DEL MÒBIL, UNA PETACA, EL ESTUCHE, LA LIBRETA CON MIS APUNTES Y ALGUNA PARIDA ESCRITA, LA COMPRA DEL DIA (CUS-CUS Y NOODLES QUE COMPRE EN UNA TIENDA DE UNA FILIPINA) ADEMÁS DE UN KIT-KAT Y TRES DONETES (TRES!!).

TAMBIÉN ESTABAN LAS LLAVES DE CASA Y AHORA DEBO DORMIR EN LA CALLE.

SI ALGUIEN SABE ALGO O HA ENCONTRADO ALGUNO DE LOS CONTENIDOS, QUE ME LO HAGA SABER POR FAVOR. SERA RECOMPENSADO.

GRACIAS,
TONI.

PD: es nota que no tinc temps per escriure un post normal?

Ho sé, sóc guay

2007-11-08T00:29:00.000+01:00

Trobat a la UAB. Amic o amiga, et recomano comprar-te unes ulleres normals. Les Ray-Ban no són imprescindibles per conduir. I tampoc per treballar, a no ser que siguis guardaespatlles o et facis passar per cec.

X&Y

2007-11-06T12:32:00.000+01:00

Abans de l'examen

X: Com ho portes?
Y: Uuuu... Molt malament. Fatal, fatal. Esque vaig molt estressat, eh? No paro!! He de fer un treball d'una pàgina i mitja, estudiar els 4 fulls d'apunts que entren a l'examen, veure la tele i a sobre quedar amb la novia! No paro! Estic molt estressat. MOLT ESTRESSAT!!! I tu? Com ho portes?
X: Bé, bastant bé...

Final de l'examen

X: Que tal t'ha anat?
Y: Buah! Fatal. Crec que suspendre. A més, la última pregunta no l'he ni contestat! Si suspenc aquest examen deixo la carrera. Quina merda d'examen he fet. No trauré més d'un 3 segur. I a tu? Com t'ha anat?
X: Jo crec que bé...

Tres dies després

Y: Mira, he tret un 9!! No m'ho esperava, eh? De debó. I tu? Tu el portaves bé, no?
X: He tret un puto 3 de merda.
Y: Hòsti, quina ràbia... (tan se me'n fot. Serà perquè ets imbècil. Jo he aprovat, que et donguin pel cul mamón).

L'habitació de l'hotel

2007-11-04T21:37:00.000+01:00

Quan vas de viatge és molt important encertar l'hotel. Si t'equivoques i acabes a la pensió de la Carmen de Mairena t’asseguro que no disfrutaràs de les teves vacances. Podem diferenciar dos tipus d'habitació d'hotel; les que s'obren amb clau, que porten un clauer gegant amb el número de l'habitació ben gros perquè el lladre no s’equivoqui de porta, i les que van amb targeta magnètica.

Entres i ho regires tot. Dels primers llocs on vas a mirar és al minibar. Quina il·lusió ens fa el minibar, eh? Quan l’obres, t’ho menjaries tot: el kit-kat, la coca-cola, les patates fregides, els cacauets... Allà dins hi foten coses que normalment no estarien a una nevera. Fins i tot hi posen l’obreampolles metàl·lic. De totes maneres, quan consultes els preus, se’t talla la gana de cop. Jo opto per anar al supermercat més proper i posar la compra dins el minibar o, si em veig molt apurat, menjo del minibar i reemplaço el que m’he menjat per un producte igual comprat al súper.

El lavabo de l’hotel desperta el nostre esperit cleptòman. T’estàs secant i penses “es notaria si m’emportés aquesta tovallola?”. O els sabonets de la cistella, que hi ha gent que els amaga perquè en posin de nous i així tenir xampú tot l’any. Tema apart són les dutxes de disseny. Jo m’he trobat que de tan moderna no sabia obrir l’aixeta i vaig haver de trucar a la recepció com si fos de Lepe: “perdone, ¿cómo se enciende la ducha?”. Per cert, gràcies a Déu la majoria de dutxes ja van amb mampara de vidre perquè mira que era fastigosa la cortina de plàstic que se t’enganxava a la cama...

(Article escrit el 29 d'agost i oblidat a "borradores")

Idea per fer-me multimilionari

2007-10-30T22:17:00.000+01:00

Des de que he tornat a la Universitat que he de passar cada dia per Provença ja que l'interconnector del Metro amb el Ferrocarril està en obres. I he observat com cada vegada es congreguen més jubilats per veure com treballen els obrers. Jo pensava que això que els jubilats anaven a veure les obres era una llegenda urbana, però ha quedat demostrat que no. La foto és d'ahir al migdia i la vaig fer jo mateix amb el mòbil.

He estat donant-li voltes i crec que ja he descobert com fer-me multimilionari. He decidit crear un DVD que reculli les millors obres que es fan a Espanya!

(Apreta per ampliar-la, mandrós!)

Aquellas maravillosas obras! Amb aquest DVD obriré un nou mercat i espero que tingui una gran acollida. A més, com diu a la caràtula, anirà carregat de extres: entrevistes amb els obrers, escenes eliminades, un recopilatori dels millors esvorancs de l'AVE, els plànols de les obres... I ja m'he posat en contacte amb Magdalena Álvarez perquè hi afegeixi els seus comentaris durant les obres. Per vint eurets pot ser a casa teva. Truca ara! Puede pagar contra reembolso, con tarjeta de crédito o con la tarjeta de compra de El Corte Inglés.

Està clar, no?

2007-10-29T18:35:00.000+01:00

“El objeto de análisis es algún "elemento" p, definido como un rasgo o disposición relativamente perdurable (por ejemplo, el latido de un corazón) que aparece en un sistema s (por ejemplo, el cuerpo de un vertebrado vivo), y el análisis trata de demostrar que s se encuentra en un estado o condición interna ci, y en un entorno que presenta ciertas condiciones externas ce, tales que bajo dichas condiciones ci y ce (ambas referidas como c), el rasgo i tiene efectos que satisfacen alguna "necesidad" o "requerimiento funcional" de s, es decir, una condicion n que es necesaria para que el sistema permanezca en un orden de funcionamiento adecuado, efectivo o apropiado”

Hempel 1959

Sóc de lletres, però si me’n poses massa tampoc entenc res.

Tot em fa mandra

2007-10-24T14:32:00.000+02:00

La mandra és una de les epidèmies més greus que la humanitat ha conegut. És el tifus del segle XXI. I s'encomana ràpidament. Els catedràtics de la Universitat de Seattle (siàtel) encara no han trobat un remei. Recentment he estat infectat per aquest virus i no sé on el dec haver agafat. Suposo que als Ferrocarrils, que allà hi ha molt de freak suelto.

He notat els primers sintomes. De sobte em trobo al sofà de casa i penso "ara m'agradaria anar al gimnàs" però a continuació la meva ment genera una resposta "quina mandra preparar-te la cartera! I anar fins allà què?", i les ganes d'anar al gimnàs responen "només són dos carrers!" però la mandra contesta "i l'ascensor? Segur que no està al teu pis i l'has d'esperar 2 minuts". D'acord, tu guanyes. Esperar l'ascensor fot mandra. Em quedo a casa.

Passa la estona i me n'adono que fa mitja hora que miro un programa que no m'agrada. Per què no canvio de canal? No sé on està el comandament i fa mandra buscar-lo. Aguanto mitja hora més veient España directo. Em canso i començo a buscar el mando, al principi intentant no moure'm del sofà. Quan ja he mirat sota el mateix coixí 5 vegades, el busco per tot el menjador. Sé que podria canviar pels botons de la televisió però això vol dir que si més tard vull tornar a canviar m'hauré d'aixecar un altre cop. Millor trobar el mando i m'aixeco una vegada. Economia de l'esforç.

Un altre dels síntomes més característics dels mandrosos és desenvolupar habitats especials amb els peus. Per exemple, apagar la tele amb el dit gros, agafar objectes de terra per no ajupir-te... De totes maneres he de denunciar que Calcedonia, amb la venta massiva de mitjons gruixuts de llana, està fent molt de mal al col·lectiu de mandrosos... No sé com acabar. Fi del post.

Magdalena, jo t'ajudo tia!

2007-10-22T21:35:00.000+02:00

Com sou, eh? Com sou! Magdalena Álvarez necessita la nostra ajuda i vosaltres criticant-la de mala manera. En aquests moments el que necessitem és unitat! Què volieu? Anar amb el Rodalies i que de sobte es fotés un forat a terra i passessiu d'anar amb tren a anar amb metro? Jo que sóc un ciutadà de bé he decidit col·laborar amb ella, que em consta que em llegeix cada dia, i li dono diverses propostes per si això de les autocars no funciona bé.

La primera, he pensat que es podrien posar estacions de Bicing a Sant Vicenç de Calders i la gent podria anar amb bicicleta fins Barcelona. És ecològic, fas exercici, veus món... Crec que és una bona opció. A més, la autopista fa més de cinc metres d'amplada!

Una altra alternativa és per el mar. Les golondrines del port de Barcelona, amb aquell motor d’avió incrustat entre quatre fustes podrides, podrien servir. Potser la gent hauria de fer un tros nedant, però no és problema. Si porten maleta i aquesta flota, quasi no es mullarien.

Donat que moltes estacions fora de servei estan a prop de la platja, proposo utilitzar els clàssics patinets amb el tobogan. Càlcul ràpid. En un tren de rodalies entren potser 300 passatgers. En un patinet podem encabir a 7 persones (una sobre el tobogan, l’altre a l’escala...). Necessitem 42 patinets per cada tren de Rodalies. No són tants. Quan algú vulgui baixar, es tira per el tobogan i a nedar fins la costa!

Aquestes són les meves propostes. I ja està bé de tan criticar! Mals ciutadans! Que us queixeu per qualsevol cosa. Proposeu coses útils i deixeu de demanar dimissions que no teniu res millor que fer!

Coses que fa temps que vull dir en un post

2007-10-18T20:21:00.000+02:00

Moltes coses que anoto no les sé introduir en cap post, així que he optat per fer un recull de "coses que fa temps que vull dir en un post".

- Odio quan el públic de les espanyes coreja "To-re-ro! To-re-ro!" a un payo que no és torero. Això passa, per exemple, a Mira Quien Baila.

- Cada any hi ha un eclipse que no tornarà a donar-se fins centenars d'anys. No és lògic.

- Hi ha gent que encara no entén els dos botons de les ascensors amb la fletxeta. A veure nens, està el de pujar i el de baixar. Si apretes el de pujar vol dir que TU vols pujar. Si apretes el de baixar vol dir que TU vols baixar. El que no heu de fer: si esteu a la planta 3 i l'ascensor a la 1, no cal que apreteu el botó de pujar perquè vingui l'ascensor quan el que voleu fer és baixar. D'acord?? És molt més senzill de com ho he explicat jo, no us preocupeu.

- Odio que la gent mengi coses fortes als Ferrocarrils (FGC). Què vol dir això de fotre's una amanida amb 15 litres de vinagre? Un dia em fotré una sardinada i fliparan.

- Els pantalons que en comptes de cremallera porten botons són molt útils, només els cordes tots el primer dia. Després només descordes el gran i dos més.

- Al quiosc, per què mai agafem el diari que està a dalt de tot de la pila?

- Quan ets petit, t'agradaria entrar als locals de jocs recreatius però està prohibit perquè no ets major d'edat. Quan passes dels 18 et fot una mandra de collons. No és lògic.

- La gent que es pixa a la dutxa, es dutxa al water?

- Normalment, quan és buffet lliure i pots repetir beguda és Pepsi. Mai és Coca-cola.

Meme - música

2007-10-17T21:38:00.000+02:00

En Clint m'encarrega un meme sobre música. És fàcil, hi ha una sèrie de preguntes que he de respondre amb el meu reproductor en el mòdul aleatori. Així surten respostes curioses. Em dóna la sensació que és el típic meme que et fa il·lusió fer i mandra llegir dels altres. De totes maneres, allà va. Ah! Si apreteu la E podreu escoltar la cançó al YouTube. Això no cal fer-ho però he pensat que el post seria més profitós així.

1. Com em veu el món?
- World at your feet (Embrace) - E

2. Tindré una vida feliç?
- Stand by me (Oasis) - E

3. En realitat, què creu la gent de la mi?
- My Friend of Misery (Metallica) - E

4. Les persones pensen "fer-me algo" en secret?
- Doorman (Stereophonics) - E

5. Com puc ser feliç per mi mateix?
- Polly (Nirvana) - E

6. Què hauria de fer amb la meva vida?
- Australia (The Shins) - E

7. Tindré fills alguna vegada?
- Sometimes you can't make it on your own (U2) - E

8. Un bon consell:
- Change your mind (The Killers) - E

9. Quin és el meu "main theme" actualment?
- The love of Richard Nixon (Manic Street Preachers) - E

10. I l'altra gent quina cançó creu que és la meva "main theme"?
- 15 minutes (The Strokes) - E

11. Quina cançó es tocarà en el meu funeral?
- Tiny Vessels (Death cab for cutie) - E

12. Com serà el meu dia avui?
- Kings Horses (Jet) - E

13. Per què estic aqui?
- She moves in her own way (The Kooks) - E

14. Per quina raó la gent em recordarà?
- I hope, I think, I know (Oasis) - E

15. Quina cançó se m'enganxarà demà?
- Reason to Mourn (Ben Harper) - E

16. Hi ha gent allà fora que em vol segrestar?
- Morning Glory (Oasis) - E

17. De què tractarà aquest any?
- Matchbox (The Kooks) - E

18. Si arribessis al cim del Everest, cridaries:
- Recycled Air (The Postal Service) - E

19. La pròxima vegada que estiguis amb gent, cridaràs:
- Heart in a cage (The Strokes) - E

20. El teu missatge al món:
Halflight (Athlete) - E

21. El teu secret més top secret:
- Pain on pain (Feeder) - E

22. El teu desig més profund:
- White Shadows (Coldplay) - E

23. La teva memòria més antiga et fa pensar:
- Fragments (Manic Street Preachers) - E

24. Algun dia en el teu casament, inclouràs...
- Questions (Budapest)

25. Quan et despertis demà, murmuraràs:
- Little by litlle (Oasis) - E

26. Ara mateix, els teus sentiments són:
- Believe me Natalie (The Killers) - E

27. El dia que m'enamori serà...
- Speed of sound (Coldplay) - E

28. Durant el sexe, cridaré:
- A man and a woman (U2) - E (Al·lucinant! Juro que no està trucat!)

29. El teu missatge per a la gent que llegix això:
- Such great heights (The Postal Service) - E

Una mica pessimista el que ha sortit no? Bé doncs, passo el post sense cap tipus de compromís (és a dir, si no el voleu fer no passa res), al Robert, a l'Eva i a qualsevol dels bloggers de Buscant a Wally. Tots aquells que no tingueu blog i us fa il·lusió, ara és una bona oportunitat. Bona nit i tapat.

Festes del Pilar a Saragossa (II)

2007-10-16T13:33:00.000+02:00

Continuació de: Festes del Pilar a Saragossa (I)

Després de la festa només es podia tornar amb bus. Hi havia una cua impressionant, com si regalessin entrades per la final de la Champions. Per començar ja vam fer els novatos i vam perdre mitja hora en una cua que no era per agafar el nostre autobús. Un cop a la nostra parada ens vam trobar amb unes 500 persones que pretenien pujar al mateix bus sense fer cua.

Arriba el V2, l’autobús que havíem d’agafar, i es produeix una allau a la porta davantera. Allà en mig estava jo, arrossegat per la multitud maña. Mentre ens empenyíem els uns als altres, esclafant als més dèbils i ofegant als més baixets, van arribar tres furgons de la policia nacional. La tropa de policies va aplicar el codi 321 que consisteix en dir “atrás, vamos! Todo el mundo atrás”. I ningú feia cas. Aleshores van utilitzar el codi 321.2 que consisteix en dir “atrás, vamos! Todo el mundo atrás” amb una porra a la mà. La gent va començar a tirar enrera.

Arriba un altre V2 i tothom torna a amuntegar-se. Però l’autobús s’atura una mica més endavant, tothom es mou cap a la dreta i quasi 100 persones caiem a terra. Alguns maños es rebel·len contra la multitud “¿pero estáis tontos o que? ¡No empujéis, co!”. Marxa el V2 amb tres dels nou amics que érem. Després d’aquest últim bus havia aconseguit una bona posició per al següent i va i arriba un autobús que no ens anava bé, però vam pujar igualment. Un cop a dins un noi em pregunta “¿sabes donde va este bus?” i jo “ni idea”. Veig que li pregunta a un altre i tampoc ho sap. Ens podrien haver portat a Auschwitz.

Baixem a l’última estació i intentem situar-nos. Els mapes de les parades ens van ser molt útils. Com podeu veure, estàvem a dos llocs a la vegada.

Tot un miracle de la ciència. Vam agafar un taxi i cap al a estació.

Coherència informativa

2007-10-16T10:16:00.000+02:00

Trobat al teletext de Tv3 el diumenge per la nit.

Festes del Pilar a Saragossa (I)

2007-10-14T22:26:00.000+02:00

Em sembla que dec tenir cara de passadís. Sempre que vaig a un concert o a una discoteca, es crea un passadís davant o darrera meu. No va ser una excepció la carpa que s’havia muntat a Valdespartera per les festes del Pilar a Saragossa. El planning era arribar la tarda del divendres 12, passar la nit allí i pel matí, a primera hora, agafar un autocar de tornada a Barcelona sense dormir.

Vam arribar a l'estació de las Delícias, una meravella arquitectònica comparada amb la depriment estació de Sants. Sempre he pensat que si el meu primer contacte amb Barcelona fos l'estació de Sants em tornava cap a casa. De camí al centre, miràvem els balcons i em va sorprendre la gran quantitat de “senyeres” penjades. Moltes més que banderes espanyoles i moltíssimes més que senyeres a Barcelona. També molta gent vestida amb la indumentària clàssica de la zona. A la sortida de la catedral una senyora cega em llegeix les mans: “mucha suerte, mucho amor y conseguiras lo que te propongas. Diez euros.” Li vaig donar quatre i em va donar una branca de romaní. Trade Fare.

Les festes del Pilar tenen el que totes les altres festes de ciutat: música, gent, música i gent. Vam anar fins a Valdespartera embotits en un autobús, cantant la del poropo porompompero pero i Oliver y Benji. Vaig estar a punt d’iniciar un ¿Quién se quema? ¡Madrid! però vaig recordar que estava a l’estranger. A Valdespartera, a les afores de Saragossa, una carpa amb un DJ que posava música pachangera. Van sonar Y.M.C.A., It’s Raining man, I will survive i també van fer un mix de cançons clàssiques espanyoles: Eva María se fue, la chica yeye, abanibi aboebe, melancolía, a quién le importa... Allò va acabar a les 6. El pitjor/millor va ser la tornada al centre de la ciutat.

(Demà, més)

"Que plogui, que va bé per les plantes!"

2007-10-11T21:34:00.000+02:00

Ahir em vaig mullar com si hagués pujat al Tutuki Splash (que per cert, per què hi ha gent que hi puja amb impermeable (groc)? La gràcia és mullar-te, no?) Portava dos dies arrossegant el paraigües a la motxilla i el dia que el deixo a casa, plou. Típic. Sé que si l’hagués agafat no hauria caigut ni una gota. Correcte companys, el temps de Barcelona depèn de que jo agafi o no el paraigües. Demano perdó als que es van mullar per culpa meva.

Crec que la pluja ens bloqueja el cervell. La gent fa coses rares. Per exemple, hi ha persones (sobretot dones grans) que a falta de paraigües es posen una bossa de plàstic al cap i no només es mullen sinó que fan un ridícul espantós. Per la Diagonal vaig veure una parella, ella amb una bossa del Condis i ell amb un xaleco reflectant. Vaig estar a punt de preguntar-los: on heu aparcat la nau espacial?

El nostre país és com un telèfon mòbil, si es mulla es trenca. Semàfors que no funcionen, catenàries que es trenquen, els autobusos triguen més... Dins l’autobús hi ha dos llocs per validar el bitllet. No sé per què tothom el posa a la mateixa màquina i es genera una cua que fa que els que anem últims ens mullem. I la senyora puta que no porta preparada la targeta i la busca i no la troba i torna enrere per comprar un bitllet i fa moure a tothom hauria de baixar immediatament de l’autobús i ser detinguda pels Mossos Esquadra (i si és possible, passi la nit a la comissaria de Les Corts).

Ara toquen les festes del barri i demà marxo a Saragossa per les festes del Pilar. Dilluns us explicaré què hi he trobat. Ei! Portaré paraigües, eh?

Buits legals

2007-10-09T22:47:00.000+02:00

Llegeixo el codi penal i observo amb sorpresa que l’ús de WordArt (foto) a les portades dels treballs no està penat. D’igual manera, no he trobat cap llei que prohibeixi fer servir Comic Sans MS com a font ni una que impedeixi utilitzar aquell ninot horrible anomenat Screen Bean. On anirem a parar!

Necessitem renovar el codi penal d'immediat. No podem permetre que se'ns vengui com a minut de silenci els últims 20 segons del Cant dels Ocells. S'ha de prohibir d'immediat la cançó What A Wonderful Word en els típics vídeos de "este año nos han dejado". Aquells que tenen fotologs on penjen fotos seves fetes davant del mirall del lavabo haurien de ser detinguts per mal gust. ¿I la gent que al Messenger es posa No Disponible i en realitat està perfectament disponible? Això és frau.

Ahora la ley actua. És el que m'he de tragar cada vegada que compro un DVD legal. Per què no fan que l'anunci aquell només surti a les pel·lícules descarregades d'internet? Jo, que com un gilipollas vaig a comprar la segona temporada de The Office a la Fnac i buido la guardiola del porquet, he d'aguantar que em diguin lladre a la puta cara. I no m'ho deixa passar! "No robarías un coche. No robarías un televisor...". Doncs potser la pròxima vegada la pel·lícula me la descarregaré, per no veure el merda anunci aquest un altre cop.

Fets paranormals als FGC

2007-10-07T00:31:00.000+02:00

Dijous vaig ser testimoni d'un fet paranormal als Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (coneguts també com altres línies Defa Jesé). Tornant de la UAB, assegut, em poso a jugar al Solitari del mòbil. Des de fa mig any intento batre el meu propi rècord (3:02). A la meva dreta, també assegut, un home vermell amb barba blanca (entre 60 i 70 anys). Tenia calor perquè s'abanicava amb el Qué!.

A Peu del Funicular (una estació que hauria de ser demolida, com Tarragona de la Línia 3), me n'adono que fa estona que em mira. Quina pressió! K Q J 10... En aquestes que l'home vermell em toca amb el dit a la espatlla. Em trec un dels dos auriculars i poso Pause. Em diu: "m'atrau això que jugues". No sé què collons li havia de dir. Em pregunta "D'on ho has tret?" i jo dic, "d'internet".

En aquestes que em treu un mòbil Nokia i me l'entrega: "fes-m'ho". La senyora del davant ja havia deixat de llegir La Sombra del Viento i era espectadora d'una escena única. Em vaig fixar que el mòbil portava enganxat amb celo el número de telèfon (serà un boig?). Intento descarregar-me el joc però no em deixa, estic sota un túnel. Li dic amb veu de metge que comunica la mort d'un pacient als seus familiars:

–No em deixa fer-ho, ho sento. Ho ha de fer així...
–No em parlis de vostè!!!
–Ho sento, és la costum...
–Jo no sóc tan gran. Piloto avions, em tiro en paracaigudes, tinc 5 guitarres country i toco el teclat...
–Així fa més coses que jo...
–FaSSSSSSS més coses que jo!! De vostè no, si us plau!!
–Vaja!! Muntaner, he de baixar!

La senyora que llegia va aplaudir l'escena. Vaig haver d'entrar a saludar tres vegades. En fi, al dia següent ja no vaig jugar al Solitari. El rècord quedarà en 3:02.

Supermercats ecològics

2007-10-04T23:25:00.000+02:00

Jo sempre compro els ous al VERITAS perquè a casa ens han agradat les gallines ecològiques des de sempre.

Dels supermercats ecològics m’agraden els noms. Els cereals normals es diuen Capitán Espiga, els de fruita Frutis i els de chocolata Turbochoc. El menja per gossos es diu Yarrah. Els Dodot es diuen Bambo i la resta de productes tenen un nom lògic: als espàrrecs els anomenen Espàrrecs, a les llenties Llenties, a la col·lombarda li diuen Col·lombarda... Tot molt lògic i molt bé.

Allà, excepte el sucre, tot és sense sucre. No sé si els productes sosos són més ecològics per l’estómac. Potser sí. El que realment m’agrada és veure el nom de les cerveses. Tenen noms impossibles d’aprendre: Ökokrone, Riedenburger Brauhaus, Lammsbrau, Benediktinerabtei... Tu imaginat a un bar
—Una benediktinerabtei por favor!
—¿¿Una queeeee??

Als bars s’ha de demanar en castellà, ho recull l’Estatut. Només comentar que a la sortida vaig comprar uns cacauets i una poma, no volia que pensessin que havia entrat amb la intenció d’agafar idees per fer un post al meu blog. La senyora de la caixa, que em sembla que deu ser de Cal Brinco de Ventdelplà, estava embarassada i encostipada. Va estornudar i es va tapar la boca. A continuació va llepar-se el dit per obrir la bossa de plàstic en la que va posar la poma i els cacauets. Segur que el refredat li durarà 8 mesos perquè tenia pinta de anti-medicaments. Jo ja m'he curat.

Revisió mèdica

2007-10-03T10:55:00.000+02:00

Ahir em vaig apuntar a una auto-escola i ja vaig posar data per l’examen teòric (6 de novembre). Abans, però, vaig haver de passar una revisió mèdica (50 eurets).

Això de la revisió deu ser una màfia perquè no te la pot fer qualsevol. Ha de ser un doctor especialitzat en revisions per carnet de conduir. Un cop arribes allà, et foten 10 preguntes on respons el que et dona la gana: has estat malalt l’últim any, fumes, beus, tens problemes per dormir, tens al·lèrgies... Dius a tot que no i apa, aprovat. Molt bé!! Una mica com els test de les revistes, que ja saps el que has de respondre per treure bona nota.

Després em van fer fer una prova amb una pantalla d’ordinador i dues boles blanques que circulaven per carrils vermells. Jo havia de controlar les boles blanques amb unes palanques. Quan sortia del carril, pitava i jo tot el rato pitava però em van dir que ho vaig fer bé. O sigui, en 10 minuts aprovat. Conclusió; qualsevol pot passar la revisió mèdica.

Propòsits d'estiu

2007-10-01T12:55:00.000+02:00

La principal diferència entre els propòsits d’estiu i els d’any nou, crec jo, és que els primers te’ls prens més en serio que no pas els segons. Potser és perquè els d’any nou els dius amb un litre de cava a les venes (mínim), portes un gorret ridícul de color lila amb forma de cono i un espantasogres i els d’estiu els formules de camí a la feina. A mà esquerra, us he adjuntat la llista de propòsits personals. Els més observadors i els que porteu ulleres del 5 comprades a farmàcia, trobareu entre parèntesi i en vermell el temps que crec jo que podré aguantar-los.

Anar al gimnàs cada dia (1 setmana): de moment ja m’he apuntat. Crec que aquesta primera setmana aguantaré però la que ve començaré a trobar excuses que m’evitaran anar a córrer a la cinta com el Barnabi, el hàmster del meu cosí.

Passar els apunts a net cada dia (2 dies): el primer dia no tindré gaires apunts així que no em costarà cap esforç. El segon dia en tindré una mica més però seguiré perquè tinc molta força de voluntat. Finalment, desistiré i em proposaré escriure a net directament. En aquest segon propòsit aguantaré mitja hora la primera classe.

Estudiar més (el primer examen): començaré estudiant molt pel primer examen i quan vegi que cansa molt, ho deixaré. Jo sóc així, si és difícil ho deixo i punt.

Aprendre a cuinar bé (mai m’hi posaré): suposo que és d’aquelles coses que m’agradaria fer però que mai trobaré el moment per posar-m’hi. No és culpa meva. Simplement és més còmode que et facin el dinar i el sopar que fer-lo tu mateix...

No posar-me nerviós amb el Barça (depèn si juguen bé): si juguem com l’any passat, no podré evitar insultar a Ronaldinho. Si juguen bé, casi no em posaré nerviós. Depenc totalment d’ells, la qual cosa no em tranquil·litza en absolut.

PD: si, jo començo la universitat avui així que vaig més tard que la resta de la societat.

Canvi de companyia

2007-09-28T12:50:00.000+02:00

Finalment m'he canviat de companyia. Vaig començar amb Eres Más, vaig passar a Wanadoo, de Wanadoo vaig anar a Auna i de Auna a Ono. Tot això sense canviar mai de companyia, a base de opas i empreses que s'uneixen. Al final ja no sabia de quin coi de companyia era. M'enviaven la factura i no sabia mai què em cobraven.

Des d'ahir tinc Telefónica amb trucades de fixe gratis. Notaré el canvi perquè abans, amb Ono, tenia el pack Primo; pagava més que els de Telefónica amb un internet més lent i pagant les trucades a part, amb un servei tècnic de pena. Ahir vaig posar a prova el servei tècnic de Telefónica perquè el kit autoinstalable no funcionava. Quina novetat! Em costa recordar alguna cosa que hagi funcionat a la primera. Tot té algun fallo.

Doncs bé, truco al servei tècnic (un 902) i em demanen el telèfon. Després d'escriure'l em diuen que no sóc client. Vaya! Torno a provar i passa el mateix. Truco al 1004 i els explico la situació i em diuen, molt amablement, que no en tenen ni puta idea i que vagi provant. Res. Torno a trucar al 1004 i es posa una noia que amb prou feines parla castellà i es pensa que estic boig; dubta que digui la veritat. ¿Esta seguro que no funciona? Evidentment que funciona! Truco per passar el rato, estic avorrit. El pitjor és que no em poden passar directament des del 1004. Serà perquè trucar al 1004 és gratuït i amb el 902 s'embutxaquen?

Finalment decideixo trucar a la Telefónica catalana i allà m'ajuden a la primera. Us dic la meva solució que potser servirà per algú amb problemes: trucar a assistència tècnica amb un asterisc al final (902 357 000*). De moment tinc internet i va bastant ràpid, que ja és molt.

Brugal + auriculars

2007-09-26T12:32:00.000+02:00

Trobat a l'Opencor. Amb la compra del Ron Añejo Brugal, uns auriculars de regal. Quin sentit té això? Que potser es poden endollar a l'ampolla? Si volgués uns auriculars aniria a la fnac, no a l'Opencor a comprar un ron añejo... És clar que la Vanguardia regala la vaixella Villeroy & Boch, el Periódico diccionaris en català, el Mundo Deportivo entrega els coberts del Barça...

Dormir en una butaca (2)

2007-09-24T16:02:00.000+02:00

Continuació de: dormir en una butaca (1)

Primer vaig adoptar una postura clàssica, coneguda per tothom com l’oncle a la seva butaca davant la llar de foc amb el Brandy però sense Brandy ni llar de foc: assegut normal, braços als reposabraços i a dormir. Vaig aguantar cinc minuts en aquella postura fins que vaig descobrir que al seient de davant no hi tenia ningú. Aprofitant l’ocasió vaig posar una cama sobre el seient de davant, formant amb el meu cos una K. Després vaig estirar l’altre cama, formant una V.

Durant uns 15 segons vaig arribar a pensar que podria adormir-me allà. Aleshores va sortir el metge frustrat que tots portem dins dient “vols dir que això és bo per la circulació? A veure si se’t gangrenaran les cames...” Collons, quin mal rotllo! Ràpidament vaig tornar a la posició de l’oncle. Estaria incòmode, però conservaria les dues cames.

La meva ment em maltractava. Tota l’estona repetia “has de dormir, has de dormir, has de dormir...” i cada cinc segons mirava el rellotge i pensava “encara és aquesta hora?!”. Em va arribar a sembla que les 3:53 van durar més de cinc minuts, la qual cosa és altament improbable.

Cura de humildad. M'estiro a la moqueta polsegosa. Em vaig posar entre les dues butaques de la foto, que vaig fer al matí següent. Vaig intentar posar-me de costat, sobre el meu braç dret. La meva faceta de metge va tornar a aparèixer “Cuidado con el brazo tio! La sangre no circula!”. I la por de convertir-me en la Petra em va fer posar cara amunt un altre cop.

I en total devia dormir 2 hores. Em vaig despertar amb fred i pàl·lid com l’Iniesta. A les 5, de camí a la coberta, vaig veure una parella dormint en un Restform. Primer pensament: que llestos aquests fills de puta. Vaig pensar en rebentar la colxoneta amb les claus de casa però les havia deixat a la motxilla i em feia mandra tornar a la sala de butaques. El meu cervell s’auto-enganyava “Que bé!! Podràs veure com surt el sol!”. I una merda. Tot núvol.

Ara ve la meva conclusió: per què els senyors d’Iscomar no fan una sala sense butaques, només amb matalassos o un terra tou per dormir encara que sigui amb cinquanta persones més? Gràcies.

El millor guitarrista del món

2007-09-21T00:21:00.000+02:00

Us proposo un joc. Imagineu que sou els amos d’una discogràfica. Entre els vostres artistes, teniu al millor guitarrista del món. Fa uns anys havia rebut varios Grammy, havia omplert tots els estadis del món, havia venut discos com xurros... Però després d’aquesta etapa de gran èxit, va començar a creure-s’ho i va deixar de practicar amb la guitarra.

Amb el temps, la velocitat dels seus dits va deixar de ser la del millor guitarrista del món. A més, amb els diners aconseguits, va dedicar-se a anar de discoteca en discoteca i va perdre la inspiració a l’hora de composar cançons.

Inicia la nova gira i tu, amo de la discogràfica, veus que no està bé. Ho intenta, s’esforça molt, però ja no aconsegueix sonar com sonava abans. Allà on va, rep crítiques dolentes del públic. Acaba la gira i et reuneixes amb ell. T’assegura que no tornarà a passar, que s’aplicarà i serà de nou el millor guitarrista del món.

Comença la nova gira i veus que tot segueix igual. El públic no accepta el baix nivell del guitarrista, que s’arrossega pels escenaris. A la discogràfica li està costant molts diners mantenir el contracte del guitarrista. El despatxes? Potser anirà a una altra discogràfica i tornarà a ser el millor. Però tampoc et serveix com està ara... Què faríeu?

(i si aquest guitarrista es digués Ronaldinho?)

Cançó il·lustrada (IV)

2007-09-19T11:33:00.001+02:00

Es tracta en relacionar la lletra de la cançó "Micromania" de Tata Golosa amb les imatges que he seleccionat. És el que podríem anomenar, tal i com he escrit al títol, "cançó il·lustrada". Espero que s’entengui i que us agradi, evidentment.

Altres cançons il·lustrades:

Dormir en una butaca (1)

2007-09-17T12:33:00.000+02:00

Aquestes passades vacances, profitoses com poques, he après moltes coses. Entre elles que dormir en una butaca de vaixell és pràcticament impossible.

Quan vaig entrar per primera vegada a la sala de butaques d’Iscomar, vaig veure luxe; pantalla de plasma (una), seients no reclinables, moqueta amb capa de pols, finestres que de no rentar-les havien quedat blanques... Luxe, la paraula és luxe. A les onze, el capità va apretar el start del vaixell i les llums de la sala es van apagar automàticament. Aleshores vaig veure com una senyora d’entre 30 i 60 anys (estava fosc) estenia un sac de dormir entre les butaques. Primer pensament: que friki.

Surto de la sala perquè encara no tinc son. Són les onze! Encara puc aguantar dues hores més sense fer res. Després d’estar a la coberta del vaixell preguntar-me a mi mateix unes 30 vegades “què passaria si ara caigués a l’aigua?”, vaig decidir tornar a la sala de butaques.

De tornada ja trobes gent amb ulleres de sol dormint als passadissos, al més pur estil Aeroport del Prat. Primer pensament: que frikis. Quan entres a la sala de butaques trobes una escena denigrant: tothom estirat a terra, amb antifaços negres, abraçant motxilles, fent contorsionisme per encabir-se entre les butaques. Un Tetris humà. És un d’aquells moments en que te n’adones de la trista existència de la espècie humana. No somos nada.

Després de xutar tres o quatre caps i trepitjar algun estómac, vaig arribar a la meva butaca i la meva arrogància crònica em va fer dir, en veu baixa per no despertar a ningú, “jo dormiré assegut a la butaca, tampoc serà tan difícil”.

(Continuarà)

Playstation 3

2007-09-16T15:46:00.001+02:00

Trobat a la fnac. Playstation 3 + dos mandos + dos jocs = 599,95 euros. Playstation 3 + un mando = 599,95 euros. Mmmm... quina m'emporto?

Expohogar

2007-09-14T02:21:00.000+02:00

A Expohogar hi vaig anar amb una camisa Tommy Hilfiger del meu pare, la única que té. Jo pensava que això de les fires era exclusiu per gent elegant però dins vaig poder veure un home amb sandàlies. El meu primer contacte amb l’organització va ser intentant comprar una ampolla d’aigua en una màquina del recinte. No funcionava. Vaig a la següent màquina, a uns 75 metres, i tampoc funcionava. Es veu que quan arribes a un poder adquisitiu elevat ja no necessites veure aigua, el teu cos ja es conforma amb els diners del banc.

Si mirem Expohogar en tants per cent, veurem com el 78% són horterades, el 10% coses curioses i el 12% restant són coses útils (total: 100%). El pitjor és la mirada dels responsables de les parades. Em vaig sentir llebre en una gàbia de lleons. Et miren com si en qualsevol moment t’anessin a saltar al coll. A la que et despistes, ja et venen per darrere “LE PUEDO AYUDAR EN ALGO????!!”, et diu el venedor salivant, imaginant-se la compra de la presa.

En el meu passeig de quatre hores vaig trobar una reproducció de la Gioconda que estava d’oferta (potser 10 vegades més gran que l’original), arbres de Nadal blancs (suposo que per la casa dels Beckham), cérvols de decoració (sorprenentment esgotats), gerros horrorosos i el stand de Marina D’or. Allà vaig demanar informació i, molt amablement, em van fer entrega d’un DVD que algun dia comentaré aquí.

Encara que a primera vista tot és luxe, vaig trobar un error. En el passadís que comunicava el recinte 1 amb el recinte 2 vaig trobar un cubell blau dels que utilitzem els pobres per fregar. Efectivament, estava posat sota una gotera! I és que al final tots tenim defectes, fins i tot la gent de les fires.

Tornem-hi!

2007-09-12T00:38:00.000+02:00

La tornada de les vacances sempre és traumàtica. Els experts anomenen aquesta etapa de la vida depressió postvacacional, un nom molt adequat pel meu gust ja que, en efecte, estàs deprimit (depressió) i et passa després de les vacances (postvacacional). El que no diuen els experts és que aquest síndrome empitjora amb dues preguntes clau. M’explico.

La primera pregunta, que acostuma a sorgir de tornada a casa, és: què voleu fer l’any que ve? I la gent s’excita; podríem anar a Saskatchewan i fer un viatge en canoa pel riu Saskatchewan! O a Sri Jayawardenepura i visitem els camps de cultiu d’arròs! O als dos llocs! Vinga, l’any que ve anem a Saskatcharrat i a Sri Jayawardanaputa! Fet! I tothom parla com si les vacances comencessin l’endemà. Quan al cap d’unes hores es troben a la oficina, o a la universitat pringant... Mecaguen Saskatchewan i la mare que el va parir! Encara falta un any!

La segona qüestió que empitjora la tornada a la rutina és: què feia jo a aquesta hora la setmana passada? Com l'espècie humana és masoquista ens fem la pregunta quan més putejats estem. Quan portes 6 hores tancat a la classe i et tallaries les venes amb la punta del compàs et fas la pregunteta i dius “Oh! Ara fa una setmana estava a Punta Cana llegint El Mundo Deportivo” i és clar, això fa augmentar la depressió. Jo crec que el més efectiu per evitar el síndrome postvacacional és no treballar mai i estar sempre de vacances. I si no pots, com és el meu cas, fer veure que ho portes ve i que t’agrada el que fas. Enganyar-se és el que la societat espera de nosaltres. No tenim temps per pensar. A treballar!

PD: Sí, és el meu tercer blog. Em toca donar-vos la benvinguda. Benvinguts!